Resultats de la cerca

Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres, fundà la…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial A la mort de…

Estudià a la catedral d’Exeter i, pel que sembla, a partir del 1746 continuà la seva formació musical a Londres amb John Travers, organista de la capella reial Cap al 1748 retornà a Exeter i es guanyà la vida com a professor i organista La seva situació laboral es regularitzà quan el 1777 fou nomenat sotsxantre, vicari, organista i mestre de cor de la catedral, al servei de la qual restà fins a la seva mort El fet de viure en una ciutat petita no suposà per a Jackson cap mena d’aïllament, i mantingué contactes amb músics i literats londinencs Assimilà les aportacions musicals més modernes del…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…

S’inicià a la Unió Ciclista Vic i, el 2001, fitxà per l’equip Alkon i fou campiona d’Espanya sub-23 i tercera millor jove del Tour de França femení El mateix any disputà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola El 2002 passà al Team Aliverti, que la temporada següent es denominà Catalunya-Aliverti, i participà en el Giro d’Itàlia i el Tour de França 2002, 2003 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya de fons en carretera, liderà el rànquing estatal i disputà el Campionat del Món Deixà la competició per uns quants anys i retornà el 2008 amb victòries finals a la Copa d’Espanya 2008, 2011…

Defensa lateral dret, s’inicià al Fort Pienc barcelonès la temporada 1927-28 Pactà amb el Futbol Club Barcelona la seva nacionalització espanyola per poder jugar com a blaugrana, la qual cosa tingué efecte el 30 de maig de 1929 Actuà durant vuit temporades 1928-36 en un total de 236 partits, 93 dels quals a la Lliga, on marcà 6 gols Formà part de l’equip campió de la primera Lliga 1929, i guanyà el Campionat de Catalunya en cinc ocasions 1930, 1931, 1932, 1935, 1936 Exiliat a França durant la Guerra Civil, s’incorporà al Racing de París 1938-40 i conquerí la Copa Jugà al Melilla 1943-44 i al…

Base, amb el Club Esportiu Mataró fou campió d’Espanya infantil i juvenil Formà part del primer equip de l’entitat fins el 1970 i aconseguí l’ascens a la màxima categoria espanyola el 1963 Entre el 1970 i el 1979 jugà 222 partits amb el Club Esportiu Manresa, del qual fou capità És el màxim anotador de la història del club a la màxima categoria El 1979 retornà al Mataró, amb el qual jugà dues temporades més Internacional en diferents categories, amb la selecció absoluta disputà 34 partits Exercí com a entrenador en les categories inferiors del Club Esportiu Mataró Dirigí el primer equip del…

Arribà a les categories inferiors del Joventut de Badalona provinent del CB Sant Adrià Després de dues temporades amb el CB Sant Josep de Badalona, debutà l’any 1993 com a base del primer equip de la Penya Entre el 1994 i el 1996 jugà a la Lliga EBA amb el Fuenlabrada Retornà al Joventut el 1996, on jugà tres temporades més Posteriorment, inicià un pelegrinatge per diferents equips Caja San Fernando de Sevilla 1999-2001, Alerta Cantabria Lobos 2001-02, Air Avelino italià 2002-03, Tau Vitoria i Tenerife Baloncesto 2003-04, CB Valladolid 2004-08, Auto Cid de Burgos 2008-10, ja a la Lliga LEB Or…

Es formà al planter del Club Esportiu Sabadell i milità en el primer equip 1954-56 abans de passar al Reial Club Deportiu Espanyol 1956-64, equip que el cedí a l’Atlético Tetuán la temporada 1957-58, quan feia el servei militar Amb l’equip espanyolista disputà 141 partits de Lliga, incloent-hi una temporada a segona divisió, i marcà 9 gols Era un jugador polivalent que es desenvolupava de mig, de lateral i d’extrem La temporada 1964-65 fitxà pel Deportivo de La Coruña i a continuació retornà al Sabadell, amb el qual jugà cinc temporades a primera divisió 1965-70 En les dues etapes jugà amb el…

Començà jugant a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell i, després de ser campió d’Espanya cadet amb la selecció catalana, fitxà pel FC Barcelona, on jugà a l’equip juvenil El 2000 marxà al CN Sabadell, on jugà la Lliga FEV Després de quatre temporades fitxà per l’Andorra TX, amb el qual debutà a la Superlliga La temporada 2006-07 vestí la samarreta del J’Hayber Elche, i el 2007 fitxà pel CAI VB Terol En aquest equip guanyà la Superlliga 2009, 2010 i la Supercopa 2010 El 2010 fitxà per l’Unicaja Almería, però posteriorment retornà al CAI VB Terol Amb la selecció espanyola absoluta…