Resultats de la cerca
Es mostren 1729 resultats
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori…
Constantí
Vista general de Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
tutti
Música
Indicació que apareix en alguna de les parts de la secció de corda d’una partitura orquestral quan, a partir d’allí, tots els instrumentistes de la part han de tornar a tocar junts (all’unisono).
Això succeeix quan prèviament hi ha hagut algun passatge per a solista, o la part ha estat dividida
orla

orla
Heràldica
Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’ella igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
En un mateix escut hi pot haver més d’una orla, i aleshores es colloquen concèntricament l’una dins l’altra Hom parla d' orla rodona , que té la forma d’un gran anell i també rep el nom de ciclamor Hom diu en orla per descriure els objectes collocats en la direcció pròpia de l’orla
Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l’Aiguadora (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…
Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Vista de l’església des de llevant amb l’absis decorat amb arcuacions i lesenes E Pablo El vessant de tramuntana de la vall de Gallifa és format per la cinglera de Sant Sadurní, continuació vers l’oest dels cingles de Bertí En el punt més alt i agrest de la muntanya, a 951 m d’altitud, s’eleva l’ermita de Sant Sadurní, des de la qual es domina una àmplia panoràmica de bona part del país, de l’alta muntanya fins al mar El conjunt que estudiem és format per la nau de l’església i per una edificació de planta rectangular decapitada, que toca a la paret de migdia, entre el portal i l’…
Sant Feliu de Ropidera (Rodés)
Art romànic
Situació Interior de l'església, de la qual resten els murs perimetrals i la coberta de quart d’esfera de I’absis ECSA - A Roura L’església fortificada de Sant Feliu és situada a la part alta del turó on hom construí el poble de Ropidera És a l’extrem septentrional del vilatge abandonat Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBM Història L’església de Sant Feliu de l’antic poble de Ropidera és citada en una escriptura de l’any 1204, segons la qual Pere de Domanova reconeixia tenir…
orgue mecànic

Orgue mecànic de maneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument programat, molt usual als segles XVIII i XIX, que consisteix en un orgue que reprodueix la música enregistrada prèviament (programada) en un suport, normalment un corró de fusta amb pues i grapes.
El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina