Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Andreu Buenafuente i Moreno

Andreu Buenafuente
Periodisme
Periodista i humorista.
S’inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982 El 1983 entrà a Ràdio Reus, on el 1988 creà el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio El 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les collaboracions a Ràdio Barcelona , on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d’ El Terrat , emès amb intermitències fins el 2003 Llevat d’algunes intervencions com a collaborador en programes com ara Tot per l’audiència 1993, Persones humanes 1994 o Al ataque 1992-93, la seva trajectòria professional posterior ha estat vinculada a…
filosofia llatina
Filosofia
Filosofia escrita en llatí.
A diferència del grec, circumscrit a la filosofia antiga o a les llengües vehicles de “filosofies nacionals”, que només fan eclosió a l’època moderna, el llatí serveix com a mitjà d’expressió filosòfic tant a l’antiguitat, com a l’edat moderna i, per descomptat, a l’edat mitjana És evident que hi ha una relació entre aquest fet i l’adopció del llatí com llengua de l’Església romana, però en tot cas, l’ús del llatí en filosofia és anterior al cristianisme i és utlitzat a l’època moderna per autors amb idees i educació molt allunyades del catolicisme La primera generació important d’autors…
tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan…
, ,
Grup Enciclopèdia
Editorial
Grup editorial català.
Vinculat a la Fundació Enciclopèdia Catalana , té l’origen en l’empresa Enciclopèdia Catalana, SA 1965, posteriorment Enciclopèdia Catalana, SAU, a la qual s’afegiren tot un seguit d’empreses adquirides o creades amb posterioritat, com la Galera , Text, Diccionaris de l’Enciclopèdia i Geo-Estel Té participació en altres empreses, entre les quals hi ha Tàndem Edicions i Edicions 62 , que fins el 1971 estigué vinculada empresarialment al projecte Es dedica a la publicació en català d’obres de tipus i de temàtica diversos Cal esmentar-ne, en primer lloc, la Gran enciclopèdia…
Santa Maria de Josa (Josa i Tuixén)
Art romànic
Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons ECSA - JA Adell Situació L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG858797 Història La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa ” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un…
Santa Maria de Bernui (Sort)
Art romànic
Situació Edifici molt modificat, que serva el mur nord i la façana de ponent d’època romànica ECSA - JA Adell L’església parroquial de la Mare de Déu és a la part alta del poble de Bernui, situat sobre el trencall que porta cap a Saurí des de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH425016 Història Els esments cronològicament més antics, però de data molt dubtosa, que es coneixen de Santa Maria de Bernui corresponen als documents coneguts com a falsos VI, VIII i XI de Gerri En el fals VI, datat l’any 930, el comte Isarn donà a l’abat Ató i al monestir de Gerri “ in valle…
Sant Salvador del Prat (Santa Maria de Besora)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església, des del costat sud-occidental M Anglada Aquesta petita capella es troba situada enmig d’uns camps, a uns 200 m del gran mas del Prat, vers el costat nord-oriental, prop del torrent del Gaiell, a uns 700 m d’altitud, a migjorn de Santa Maria de Besora, amb una distància d’1,50 km Mapa 294M781 Situació 31TDG384633 S’hi accedeix per un camí que comença al trencall que hi ha 10 m abans del punt quilomètric de la carretera BV-5227, de Sant Quirze de Besora a Vidrà, al cantó dret, vers migjorn Cal passar pel mas del Prat, on tenen la clau , i fer menys d’1…
Sant Jaume dels Comdals (Manresa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-occidental F Junyent-A Mazcuñan Capella situada a l’extrem meridional del terme, ranejant el de Castellgalí, i emplaçada, actualment, dins una propietat privada, adjunta a la fàbrica, prop de la carretera de Manresa a Abrera i a tocar del riu Cardener Long 1°50’21” - Lat 41°41’55” Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera En arribar a la colònia fabril dels Comdals cal desviar-se, a mà dreta, just en arribar a un pont que cal travessar tot seguit per anar a l’altre cantó de la carretera, on s’alça la capella dins un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina