Santa Maria de Josa (Josa i Tuixén)

Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons.

ECSA - J.A. Adell

Situació

L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà. (JAA-MLIC)

Mapa: 35-11(254). Situació: 31TCG858797.

Història

La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa. En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un alou situat a Josa. Per sengles documents del segle XIII sabem que el monestir de Sant Llorenç de Morunys tenia diverses possessions al castell de Josa.

La parròquia de Josa (Gosa), en la relació de la dècima del 1279 i del 1280 era integrada en el deganat de la vall de Lord, mentre que en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell havia passat al deganat d’Urgellet. L’any 1258 era capellà de Josa R. de Solà, mentre que l’any 1291 hi ha documentat un Berenguer. Rectors de la parròquia de Santa Maria de Josa foren P. Fortuny, l’any 1341, Esteve Bonet el 1344 i Pere Comelles entre el 1351 i el 1397, any en què consta la seva renúncia a la rectoria.

La parroquialitat de Santa Maria de Josa ha passat a la nova església de Santa Maria i Sant Bernabé, erigida el 1846 a la població, vinculada actualment a la parroquial de Gòsol. L’antiga parroquial és ara la capella del fossar. (MLIC)

Església

Planta de l’església en la qual s’observen les transformacions sofertes amb el tancament de l’absis i l’afegiment de contraforts.

J.A. Adell

És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals, tots de mig punt, que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs, i capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau per un simple plec que forma l’arc presbiteral. L’absis actualment és cegat per un retaule barroc que tanca l’arc presbiteral.

La porta, d’arc de mig punt amb un arc en degradació, s’obre en el mur sud, prop de l’angle sud-oest, i en la mateixa façana, prop de l’angle sud-est hi ha una finestra d’una sola esqueixada; al centre de l’absis hi ha una altra finestra d’esqueixada senzilla, i arc en degradació a l’exterior, i en la façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada. En aquesta mateixa façana de ponent se situa un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull, amb llinda monolítica, retallada en arc per la seva part inferior.

L’edifici presenta importants esquerdes en les seves voltes, tant a la nau com en l’absis, que han obligat a construir uns contraforts en el seu costat sud per impedir la ruïna de l’edifici.

Els murs són construïts amb un aparell de carreu de pedra calcària, disposat molt ordenadament, en filades uniformes i irregulars, amb intervals de carreus de pedra tosca i peces més treballades als angles. Per fora l’edifici és parcialment encalcinat, mentre que l’interior és totalment arrebossat amb morter de calç i pintat de color blau, amb un sòcol marró.

L’execució de l’aparell, especialment en la finestra absidal, assenyala clarament una datació dins el segle XII, conservant encara fortes influències formals i tècniques de l’arquitectura del segle anterior. (JAA-MLIC)

Bibliografia

  • Serra i Vilaró, 1930-50, vol. III, pàg. 222; Bertran, 1979, vol. II, pàg. 284; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1246-49; Baraut, 1980, doc. 215, pàg. 48; Riu, 1981, vol. IV, pàgs. 215-217; Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 974, pàgs. 99-101.