Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
Marta Calafell Andulla
Altres esports de combat
Taekwondista.
Sempre ha competit pel Choi’s Vilanova, on és professora Posseeix el sisè dan de taekwondo i hapkido Ha estat dos cops campiona d’Espanya de taekwondo 2008, 2009 i tres de hapkido 2008, 2009, 2010 Competí en dos Mundials 2008, 2009 i en un europeu, i en tots tres casos es classificà cinquena Ha estat una vintena de vegades campiona de Catalunya Fa més de vint anys que forma part de la selecció catalana El 2011 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu per la Federació Espanyola de Taekwondo
Frederic Armangué Feliu

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Frick.
Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer
Clara Anyó Prat

Clara Anyó Prat
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Tiradora especialitzada en espasa.
Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc
Antoni Alemany Ansón
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja
Números: lletres i xifres
L’expressió en lletres En general, escrivim en lletres les quantitats esmentades en textos literaris, i en xifres, les quantitats aparegudes en obres tècniques Escrivim en lletres els casos següents Els números enters de zero a noranta-nou i els mots cent , mil , milió , bilió , trilió i quadrilió Tenen allotjament per a quaranta persones Han pressupostat un milió d’euros per a les reformes Els números en inici absolut o després de punt Tretze municipis s’han quedat sense connexió elèctrica S’han quedat sense connexió elèctrica 13 municipis Les quantitats aproximades Pots arribar-hi en…
Teatre Bol’šoj de Moscou
Música
El Teatre Nacional Acadèmic Bol’šoj, un dels grans escenaris d’òpera i ballet del món, té la seu al centre històric de Moscou, a la plaça del Teatre, en un bell i sumptuós edifici neoclàssic presidit per una columnata coronada per una quadriga de bronze, obra de Peter Klodt.
Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…
Nocturn 29
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al…
Salvatge cor
Literatura catalana
Llibre de la maduresa poètica de Carles Riba.
Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria,…
Pisídia
Història
Antiga regió d’Àsia Menor, situada entre la Pamfília al S, la Frígia al NW, la Licaònia al NE, la Cilícia al SE i la Lícia al SW.
Habitada pels pisidis, poble d’origen incert, el segon millenni aC fou sotmesa pels hitites Focus de contínues rebellions contra totes les potències que governaven l’Anatòlia, fou ocupada el 322 aC pels perses Amb els selèucides foren hellenitzades les ciutats d’Antioquia i de Selèucia Sídera Amb la pau d’Apamea passà al regne de Pèrgam i sembla que el 102 aC fou agregada a la província romana d’Àsia, més tard 64-63 aC a la de Cilícia i finalment 25 aC a la de Galàcia Dioclecià la constituí província independent Cristianitzada, tingué vint-i-cinc seus episcopals
estany Gento

Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina