Resultats de la cerca

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes

Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre

El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde

Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Soci de la Unió Esportiva Horta, n’és delegat durant més de deu anys en frontennis i mà, però competeix en frontennis amb el Tennis Kay Club de Gavà Fou vuit vegades campió de Catalunya amb Jordi Campoy 2000, 2002, 2003, 2004, 2007-10, subcampió 2005 i tercer 2006 Aconseguí el Campionat d’Espanya de segona categoria amb J Campoy 1995, i fou campió absolut 2003, subcampió 2002 i tercer 1997, 2005, 2008

Fundat durant la dècada de 1960, disposa d’equips federats de tennis i de pàdel que participen en competicions d’àmbit català Té escola de tennis, de pàdel i de golf Disposa de 15000 m 2 d’installacions esportives amb vuit pistes de tennis, set de pàdel, una d’esquaix, un poliesportiu, una piscina, servei de BTT i un camp de pràctiques de golf de 120 m Es troba al Parc Natural de Collserola

Fou fundat el 1953 Ingressà a la federació l’any 1963 per començar a competir en categoria comarcal i l’any següent debutà en categories territorials Ha jugat sis temporades a primera catalana 1999-2001, 2003-07 i, des del 2007, ho fa a tercera divisió És el club filial del Gimnàstic de Tarragona Disposa de vuit equips distribuïts per totes les categories del futbol de base Té secció de futbol sala

La darrera edició tingué lloc l’any 2000 Fou organitzat inicialment per l’OAR Igualada, i posteriorment pel CA Igualada La cursa femenina s’incorporà el 1965, quan el cros es reprengué després de vuit anys sense disputar-se En el palmarès destaquen, entre d’altres, Jesús Fernández, José Miguel Barolomé, José Pro i Jaime López Egea en categoria masculina, i Encarna Escudero, Carme Valero, Glòria Pallé i Rosa Pérez en categoria femenina

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona l’any 1952 impulsat pel seu pare Miles Dalmau Es proclamà campió d’Espanya en iol de quatre 1953-55, en canoa 1953-55, en outrigger de quatre 1954-55 i en vuit amb timoner 1958 També fou deu vegades campió de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Amb la selecció espanyola participà en el Campionat d’Europa 1953 i en els Jocs Mediterranis 1955