Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
canal Segarra-Garrigues

Tram del canal Segarra-Garrigues al municipi d’Oliola (Noguera)
© Dept.d’Agricultura i Ramaderia/GENCAT
Canal que rega terres de cinquanta-tres municipis de les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual aproximat de…
àrea metropolitana de Barcelona
Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.
Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels Països…
Aconcagua

L’Aconcagua
Federico Valido (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim dels Andes meridionals, el més alt d’Amèrica, a l’Argentina (Mendoza), vora la frontera amb Xile (6.959 m).
És la culminació d’un bloc de materials volcànics andesita terciària allòctons correguts damunt sediments juràssics decapitats La seva forma cònica li dóna aparença de volcà El formen dos pics units per una cresta d’un km de llargària, amb un vessant nord que davalla suaument i un salt de 3000 m al vessant sud La neu, escombrada del cim per les fortes ventades, s’acumula als flancs i alimenta glaceres El límit inferior de la neu es troba a la solana nord, als 6000 m i als 4600 m a l’obaga sud, més humida Les aigües d’ablació de les glaceres engrosseixen el sistema del riu Desaguadero i es…
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar…
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un…
turó de l’Home

Vista del turó de l’Home des de les Agudes
horrapics (CC BY 2.0)
Cim
Pic culminant del Montseny (1.706 m), al S del massís de les Agudes, dins el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).
És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de…
bomba de neutrons
Militar
Bomba d’hidrogen en la qual els components són disposats de manera que la penetració de la radiació neutrònica és major que la proporcionada per explosió nuclear comuna; el flux instantani de neutrons de molt alta energia representa a la vora del 80% de la potència d’aquesta arma.
Basant-se en la gran sensibilitat dels éssers humans a la radiació nuclear, si aquest tipus de bomba es fa esclatar a una altitud a la ratlla dels 1000 m sobre el terreny, s’obté una arma que destrueix els éssers vius i deixa intacta una bona part de la matèria inorgànica de la superfície afectada Així, per exemple, una bomba de neutrons d’1 kilotó feta esclatar a 1 km d’altura pot neutralitzar les persones en una superfície de 2 a 3 km 2 A diferència d’altres armes nuclears, la bomba de neutrons produeix menys escalfor i efectes de xoc, i allibera més quantitat de neutrons i radiacions…
Josep Maria Vallès i Casadevall
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la presidència de…
Joan Alsina i Gaza
Pilot, mestre nàutic i agrimensor.
Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any 1829,…
Irene Peypoch
Museologia
Museòloga.
Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…