Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
pescaclics
Màrqueting
Contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris.
so resultant
Música
So de to definit que capta l’oïda i que prové de la percepció d’un so complex (amb un espectre de dues o més freqüències) l’espectre del qual no conté la freqüència del to en qüestió.
En realitat, a partir d’un so complex amb freqüències de base f1 i f2, l’oïda percep un conjunt de sons les freqüències dels quals són combinacions additives i subtractives de les de base f2-f1, f1+f2, 2f2-f1
loco
Música
Paraula italiana ('lloc') que apareix en la partitura per a indicar la tornada al registre real, assenyalat per les notes escrites, després d’un fragment en el qual aquestes s’han transportat a l’octava alta o baixa.
ràpel
Esports de muntanya
En muntanyisme, tècnica de descens d’una paret consistent a baixar amb l’ajut d’una corda, generalment doble, fixada en un ancoratge, i d’un descensor o un nus que permet regular la velocitat de l’acció.
Colòmbia

Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…
Els pintors de Tarragona
Art gòtic
Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…
Sant Cristòfol de Beget
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església de Sant Cristòfol de Beget, enmig del poble, des del costat sub-oriental J Todó-TAVISA Beget és un antic municipi que es troba a l’extrem nord-oest de la comarca de la Garrotxa, el qual l’any 1969 fou incorporat al de Camprodon, al Ripollès L’església de Sant Cristòfol, declarada monument nacional, és la titular d’un poble, situat a 541 m d’altitud, el qual es troba arrecerat al fons de la vall, en una fondalada i vora el riu de Beget, a la seva confluència amb la riera de Can França Mapa 257M781 Situació 31TDG575858 Hom pot arribar a Beget per la…
Can Boixeres

Can Boixeres, l’Hospitalet de Llobregat
© Roger Bastida
Conjunt urbanístic del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del…
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, al sector més alt de la comarca; comprèn la vall de Sant Llorenç de Cerdans (excepte la capçalera, que pertany al municipi de Costoja), drenada pel riu de Sant Llorenç (format a la farga de Dalt, aigua amunt de la vila, per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja, i que aflueix al Tec, per la dreta, a la zona engorjada anterior al pas del Llop).
Afluent, per la dreta, d’aquesta vall és la vall de la Quera, drenada per la riera de la Quera, que davalla del Montcapell El terme comprèn també la riba dreta del Tec, entre la confluència amb la vall de Galdares i el pas del Llop, i a llevant del Montcapell 1194 m i de la serra de la Garsa 1212 m la capçalera del riu del Terme, afluent, per l’esquerra, del riu de Montdony Una bona part del terme és boscat, especialment el sector occidental, als vessants del Cogul, on s’estén el bosc de la Vila, on abunden els castanyers L’agricultura és poc important 11 ha dedicades a arbres fruiters…