Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
arsenal
Transports
Establiment marítim militar tancat, bastit en un port defès, que consta de drassanes, tallers i magatzems on, a redós del mal temps, hom construeix, forneix, adoba i conserva els vaixells de guerra, com també llurs ormeigs, llurs provisions i llur armament.
Hom procura d’installar els arsenals en posicions estratègiques generalment, en desembocadures de rius o ries Sovint formen part d’una base naval
aparell de rellotgeria
Tecnologia
Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc, en un aparell complex, com és ara el paper en els aparells enregistradors.
pronòstic
Literatura
Gènere literari popular consistent en un calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, de tipus propagandístic.
Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i sobretot els…
fill pròdig
Cristianisme
Personatge d’una paràbola continguda als Evangelis, que ha passat a indicar tot aquell que després d’un quant temps de mala vida o de desviament doctrinal torna, penedit, al recte camí, a la institució o persona que havia abandonat.
anàlisi del treball
Economia
Estudi dels moviments i del temps emprats en la realització d’un treball complex mitjançant la descomposició en els seus elements més simples o discrets a fi de trobar la forma menys costosa d’efectuar-lo i escollir la tècnicament òptima.
Sobre aquests estudis hom basa l’organització del treball en cadena
desocupació
Economia
Volum de la diferència entre el nombre d’hores treballades i les que podrien treballar les persones amb capacitat per a fer-ho, considerant un període determinat de temps i donada una jornada de treball considerada com a normal (atur).
Vilanova de Raó
Vilanova de Raó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al N, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850, igual com ho havia estat molt temps abans el veí estany de Bages).
Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa l’economia El…
tir de bosc
Esports de tir
Modalitat de tir amb arc practicada a camp obert que consisteix a efectuar llançaments contra blancs situats a distàncies variables desconegudes pels arquers al llarg d’un recorregut, amb una limitació de temps per a localitzar els blancs i disparar.
Es practica amb blancs de dues dimensions tir de bosc 2D i blancs de tres dimensions tir de bosc 3D
abonament
Economia
Dret mercantil
Modalitat de prestació d’un servei, que es perllonga en el temps, derivat d’un contracte, normalment d’adhesió, pel qual hom paga una certa quantitat per tal de poder gaudir regularment dels béns o serveis que són objecte del contracte.
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental