Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Vicent Joaquim Noguera i Climent
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Marquès de Càceres i baró d’Antella Fill del jurista illustrat Vicent Antoni Noguera i Ramon Fou advocat de l’audiència de València 1781, alcalde del crim 1787 i oïdor de la chancillería de Valladolid Governador de la sala del crim de l’audiència de València 1800-02, durant la guerra del Francès fou vocal de la Junta Suprema de Govern del Regne de València 1808 i comissionat per a l’organització d’allistament de tropes El 1810 fou elegit representant a les corts de Cadis, de les quals fou president a la primavera de 1811 Havent tornat a l’audiència de València, procedí a la…
Ricard Navarrete i Fos
Pintura
Pintor.
Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de Tortosa i de la baronia de Fraga (Guillem I de Montcada).
Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…
Miquel I de Romania
Història
Rei de Romania (1927-30 i 1940-47) i príncep de Hohenzollern-Sigmaringen.
Fill de Carles II de Romania i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat el 1948 amb…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…
Daun
Llinatge del Rin mitjà, d’origen burgès, que apareix a mitjan s XV amb Dietrich von Dune, i que no té relació amb l’homònim dels senyors de Daun.
Els seus membres foren creats 1655 comtes del Sacre Imperi i es traslladaren a Àustria S'extingí totalment el 1896, i la línia troncal, el 1851 l’herència passà als Pallfy ab Erdöd, que des del 1853 es cognomenaren Pallfy-Daun ab Erdöd En foren figures importants el comte Wirich von Daun 1669 — Viena 1741, que fou mariscal de camp austríac i marquès de Rivoli Durant la guerra de Successió a la corona hispànica, lluità a favor del rei arxiduc Carles III defensà Torí contra els francesos 1706, s’apoderà del regne de Nàpols 1707 i obligà el papa Climent XI a signar la pau 1709 El 1711 Carles…
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya…
ducat de Crillon
Història
Títol francès concedit el 1725 sobre la senyoria de Crillon (Valclusa).
El detingueren el general Louis Berton des Balbes mort el 1796 i el seu fill, el tinent general François Félix Berton des Balbes de Quiers 1748-1820, diputat de la noblesa als estats generals del 1789, el qual s’uní al tercer estat i fou un dels fundadors del Club des Feuillants Esdevingut sospitós, visqué a Espanya, on lluità al costat del seu pare en la reconquesta de Menorca Després de la Restauració, tornà a França i en fou fet par 1815 El seu germà consanguini Louis Antoine Berton des Balbes de Quiers 1775-1832, duc de Crillon i de Maó, fou tinent general de l’exèrcit…
la Cova de Sant Ignasi

Cova de Sant Ignasi (Manresa)
© Xavier Varela
Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana establert a Manresa (Bages).
Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou enriquit l’…