Resultats de la cerca
Es mostren 114276 resultats
Balzi Rossi

Les coves de Balzi Rossi
Luca Galli (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Cova
Grup de coves situades entre el poble italià de Grimaldi (Ligúria) i la frontera francesa.
Ha proporcionat importants troballes prehistòriques del Paleolític mitjà i superior, amb enterraments d’homes de Cromanyó i estatuetes femenines d’esteatita
riu d’Algar

Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea
castell de Guàrdia

Vista de les restes del castell de Guàrdia
© CIC-Moià
Castell
Restes de l’antic castell de Guàrdia de Noguera, a Guàrdia de Noguera, des del 972 del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària D’una sola nau, aquesta és capçada per un absis semicircular ornamentat amb arcuacions i bandes llombardes…
Castelló

Vista parcial de les restes del castell de Castelló
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (ja al segle XVII) centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet
castell de Sanaüja

Aspecte de les restes del castell de Sanaüja
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada sobre un turó que domina el poble de Sanaüja (Segarra).
Només en queden algunes restes, però conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció fetes al segle XVII pel bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc
rivet

Samarreta blanca amb rivets a les mànigues i el coll
Oficis manuals
Cinta amb què es guarneix i es reforça la vora d’una roba, d’un calçat.
Bàrbara Cornudella Ravetllat

Les regatistes Sara López i Bàrbara Cornudella
Arx. Cornudella-López
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic El Balís En la classe 470, fent parella amb la seva cosina Sara López, participà en el Campionat del Món 2014, 2015, 2016, d’Europa 2015, 2016 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca l’or al Campionat d’Espanya 2014, i el bronze 2013 i l’or 2015 en el Campionat d’Europa, en categoria júnior
Sara López Ravetllat

Les regatistes Sara López i Bàrbara Cornudella
Arx. Cornudella-López
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic El Balís Fent parella amb la seva cosina Bàrbara Cornudella en la classe 470, participà en el Campionat del Món 2014, 2015, 2016, d’Europa 2015, 2016 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca l’or al Campionat d’Espanya 2014, i el bronze 2013 i l’or 2015 al Campionat d’Europa, en categoria júnior
Blancafort

Vista de les restes del castell de Blancafort
© CIC-Moià
Castell
Antic castell, enrunat, i terme del municipi de Cercs (Berguedà), a 1.176 m d’altitud.
Fora del recinte hi havia una ermita dedicada a Sant Miquel Havia pertangut al monestir de Montbenet Al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga
botxes

En les botxes el jugador que tira ha de procurar que la botxa se situï al més a prop possible de la bola de referència
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència.
Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…