Resultats de la cerca
Es mostren 30158 resultats
Luis Yglesias Giró
Motociclisme
Pilot de motociclisme especialitzat en resistència.
Fou pilot oficial d’Ossa Guanyà el Gran Premi d’Espanya de motocicletes Sport 1966 i fou tercer en el premi RMCC de la mateixa especialitat 1963 Disputà sis vegades les 24 Hores de Montjuïc, en què aconseguí una victòria amb Carles Giró amb una Ossa 230 Sport que significà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1967
Pere Vilardebó Vila
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí com a professional amb els equips Teka 1977-78, amb què disputà dues edicions del Giro d’Itàlia i una del Tour de França 1978, Kas 1979 i Flavia 1980-81, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya 1980 Guanyà el Gran Premi Nàquera i una etapa de la Volta a Catalunya amb el Kas
José Guillen Montaño
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
S’inicià l’any 1987 amb el Club Ciclista Eddy Mur Fou campió d’Espanya sub-23 2000 de contrarellotge El 2002 es convertí en professional amb l’equip portuguès Ovarense, amb el qual aconseguí podis a la cursa d’Alcoçaba i el Gran Premi Cantanhede Un cop deixà la competició, collaborà amb el CC Eddy Mur
René Jeannel
Espeleologia
Espeleòleg.
Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres
malaltia Stokes-Adams
Patologia humana
Síncope cardiogènica de causa elèctrica, de caràcter transitori o definitiu, que provoca una pèrdua sobtada de consciència, sense relació ni amb la positura ni amb l’esforç, que pot cursar amb convulsions i, a vegades, amb afectació cerebral greu.
Sol aparèixer a causa d’una bradicàrdia marcada, amb blocatge complet de la conducció auriculoventricular Afecta més sovint la gent gran, sobretot després d’un infart de miocardi Hom acostuma a tractar la síndrome amb la implantació, temporal o definitiva, d’un marcapassos Fou descrita pels metges irlandesos William Stokes 1804-78 i Robert Adams 1791-1875
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la…
,
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
titella

Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són transportats i…
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…