Resultats de la cerca

Arribà a Barcelona a setze anys i es feu soci del Club Atano Manista, es proclamà campió de Catalunya amb Juan Medina 1951, 1952, 1953, 1958, Francisco Díaz 1962 i Alfons Gudiol 1964 Tornà a Vitòria i s’adjudicà el Campionat del Món 1966 amb Madrid

A la mort d’aquest passà al seu fill Roderic d’Aragó, primer duc de Sermoneta

Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i vuit torres emmerletades es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus allegòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera 1457, amb volta estrellada de 26 per 26 metres A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt…

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…

Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…

Vida i obra Era fill de Jaume Marc , germà de Jaume i pare d’ Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels…

D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un…

Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d’ Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només deixà filles i…

Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric que es…

Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i empresonat al…