Resultats de la cerca
Es mostren 2607 resultats
Rafael Olivar i Bertrand
Historiografia
Historiador.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils 1954-63 o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona 1947-52 i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures Madrid, 1952-54 El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a…
Les rafflesiàcies
És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en aquest sentit destaca…
República de Sud-àfrica 2013
Estat
Al desembre, les cerimònies per la mort de Nelson Mandela, primer president de la Sud-àfrica lliure de l’ apartheid , van convocar milers de sud-africans i quasi un centenar de caps d’estat, que van reconèixer els seus valors de concòrdia i la seva valuosa aportació tant al desmantellament del règim de segregació racial implantat per la minoria blanca el 1948 com a la reconciliació entre les comunitats negra i blanca En l’acte celebrat a l’estadi de Soweto va quedar palesa la pèrdua de popularitat del president del país Jacob Zuma, que fou xiulat pels assistents, que…
castell de la Mola
Castell
Antic castell del municipi de Novelda (Vinalopó Mitjà), situat al vessant oriental de la muntanya de la Mola
(541 m alt.), que domina la riba dreta del Vinalopó, 3 km al NW de la ciutat.
D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena 1918-40…
Viana
Municipi
Municipi de Navarra, País Basc.
Situat a La Ribera de Navarra, és un centre agrícola, i té indústria alimentària i de la fusta Vila fronterera amb La Rioja, fou escenari de lluites constants amb els castellans Sanç VII de Navarra 1219 hi feu construir les muralles conservades en part Fou assetjada per Alfons X de Castella-Lleó 1274, i fou ocupada pels castellans del 1379 al 1387 Els hereus de la corona navarresa posseïen el títol del principat de Viana Entre els seus nombrosos monuments cal destacar l’església de Santa María la Blanca s XIV, amb una notable façana segle XVI i amb la capella de San Juan Bautista…
Anyang
Ciutat
Ciutat de la província d’Henan, Xina.
Centre miner hulla, siderúrgic i agrícola als contraforts dels Taihang Shan, que s’ha desenvolupat en part per raó de la seva situació vora el ferrocarril que l’enllaça amb Pequín Capital de la dinastia Shang, instituïda per Pangeng, el 1300 aC Perdurà fins l’any 1027 Les excavacions del s XX han revelat l’extraordinària categoria de la civilització del bronze xinesa Cal citar sobretot les peces de bronze anomenades Shang també la ceràmica blanca Hom ha descobert l’arxiu de les inscripcions màntiques damunt closques de tortuga més de 100 000 peces, primera mostra de l’escriptura…
riu de la Llosa
Riu
Riu de la conca del Segre, al qual aflueix per la dreta.
Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’aiguabarreig amb el Segre, a la vila de Martinet…
hematopoesi
Biologia
Procés de formació, maduració i lliurament a la sang de cadascun dels corpuscles sanguinis.
De les diferents teories sobre l’hematopoesi, la més acceptada actualment és la que explica l’existència d’una cèllula mare hemocitoblast de la qual provenen les sèries blanca i vermella eritròcits, granulòcits, etc En el període embrionari, els eritròcits es formen primerament a partir del mesènquima i després al fetge, a la melsa i als ganglis limfàtics Acabada la gestació la medulla òssia comença a produir eritròcits i el fetge s’atura En la fase adulta, la medulla òssia és el centre més important de l’hematopoesi Aquí es formen els eritròcits, els granulòcits, les plaquetes i…
Hug de Mataplana
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, jurista i conseller reial.
Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume…
Pere Manaut i Taberner
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i folklorista.
Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina