Resultats de la cerca

Cap al 1474 apareix documentat com a mestre de capella de la catedral de Girona En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona s’ha conservat un sanctus i un benedictus a tres veus de Cots, al costat d’obres de Josquin Des Prés, Hendrik Isaac i d’altres compositors

Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la competició de…

Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop…

S’inicià en la Société Patrie i, el 1939, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1941 Seguidament passà al Futbol Club Barcelona 1941-50, club amb el qual guanyà set Campionats de Catalunya i cinc Copes d’Espanya Disputà dotze partits amb la selecció catalana i quatre amb l’espanyola Una vegada retirat com a jugador, exercí d’entrenador durant deu anys en diferents equips Club Esportiu Laietà, Club Esportiu Hispano Francès i Club Bàsquet Sant Josep de Badalona, entre d’altres Fou considerat històric del bàsquet català 1998

Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día , visió crítica del món del cinema i la publicitat Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles Entre d’altres, dirigí España otra vez 1968, Un invierno en Mallorca 1969, Las largas vacaciones del 36 1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín, el documental La vieja memoria 1977, premi Sant Jordi, El balcón abierto 1984, Dragón Rapide 1986, El llarg hivern 1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992 i el reportatge Els nens de…

Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de…

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’…

Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…