Resultats de la cerca

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El…

Situació Sepultura núm 2 localitzada en la campanya del 1988 J Garcia Aquesta necròpoli es troba dins el veïnat de Mata, a llevant del terme, en l’antic paratge dit el Xiprerer és situada entre els carrers de la Foneria, Vapor Gordils i el camí de Ca la Madrona, nom que prové d’una antiga casa de pagès actualment desapareguda Mapa 37-15393 Situació 31TDG545005 Necròpoli EI conjunt d’enterraments és situat a l’indret anomenat el Xiprerer, nom que suggereix la presència, en altres temps, de xiprers, normalment indicatius de l’existència d’un cementiri Prop seu passava l’antic camí de Santa…

Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

Situada a la costa adriàtica, té port a la desembocadura del Misa És un centre pesquer i industrial i té balneari És seu episcopal des del s IV Antiga colònia romana Sena Gallica , formà part de la donació de Pipí el Breu a l’Església 754 i tingué una època d’esplendor sota els Della Rovere 1474-1631 Entre les diverses edificacions del s XV, es destaquen els castells de la Rocca, de Roncitelli i de Scapezzano

Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana

Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana

Port i aeroport Ciutat molt antiga, fou incorporada a la província romana de Síria 64 aC A l’edat mitjana formà part del regne llatí de Jerusalem i el soldà Baybars l’arrabassà als croats 1268 Conquerida per Napoleó 1799 i presa pels britànics, després de la creació de l’Estat d’Israel, el 1950 fou incorporada a Tel-Aviv  per crear una única municipalitat,  Tel-Aviv-Jafa , tot i que sovint és referenciada únicament com a  Tel-Aviv

Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29

Port a l’estret del seu nom Juli Cèsar la convertí en la principal base de penetració romana a Britània 55-54 aC Guillem I la fortificà, i el 1217 la flota dels Cinc Ports derrotà els francesos des de Dover El 1670 hi foren signats dos tractats entre Carles II i Lluís XIV de França Durant la Primera Guerra Mundial fou una de les principals bases navals britàniques, i sofrí forts bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial