Resultats de la cerca

Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…

Graduat en Ciències Econòmiques a la Universitat de Pennsilvània, Wharton School, on conegué Jay Livingston, amb qui establí una estreta amistat i una bona entesa per a crear junts temes musicals per al cinema i la televisió Aprengué a tocar alguns instruments, tot i que en les composicions s’encarregà sempre de les lletres A final dels anys trenta s’establí a Nova York i juntament amb Livingston escrigué algunes peces per a productors de Broadway, com G'bye now i Son's O Run Els èxits assolits feren que la Paramount els contractés el 1945 A Hollywood, guanyaren tres Oscar el 1948, pel tema…

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas cartas ,…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982…

L’església de Sant Marc i Santa Eulàlia de Canelles, situada dins l’antic municipi de Fígols d’Organyà, sufragània de l’església de Perles, actualment és annexa a la parròquia d’Organyà El lloc de Kannellas és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere “in pavo Submontanione infra terminio de villa Cannellas, in loco que vocabulum est valle Itola …” Els altres esments que coneixem d’aquesta parròquia són escadussers, no gaire segurs, i no fan referència directa a la seva església així, l’esment, l’any…

D’infant acompanyà amb orgue o piano els serveis religiosos oficiats pel seu pare, predicador baptista Quan era adolescent, mentre treballava d’organista en diverses sales de cinema mut, conegué James P Johnson, que l’ajudà a desenvolupar el seu estil pianístic L’any 1922 feu els seus primers enregistraments com a solista, amb temes propis, i més tard fou acompanyant de gravació per a alguns cantants, com Alberta Hunter Aviat inicià la seva activitat com a intèrpret radiofònic 1923 i el 1926 començà la seva llarga associació amb la discogràfica Victor, amb un enregistrament de solos d’orgue…

Vida S’inicià en la música al Conservatori de Madrid amb Jesús Monasterio, i després amplià la seva formació al Conservatori de Brusselles, on estudià violí i composició Posteriorment, estudià a Berlín, i a la meitat de la dècada dels anys vuitanta fou nomenat professor del Conservatori d’Hamburg El 1889 guanyà una plaça com a violinista a l’Orquestra de Glasgow, lloc que combinà amb actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Boston i la Filharmònica de Berlín Entre el 1894 i el 1916 fou professor de violí del Royal College of Music de Londres De retorn a Madrid, inicià la seva tasca com a…

Miguel Groba en fou el director fins al juny de l’any 2000, que José Ramón Encinar en prengué el relleu Des de la seva fundació, la difusió de la música dins i fora de la comunitat madrilenya ha estat el seu principal objectiu, el qual ha aconseguit gràcies al cicle permanent de concerts que ofereix a l’Auditori Nacional d’Espanya, les seves collaboracions al Festival de Tardor de Madrid, els festivals Mozart i Andrés Segovia, el cicle de cambra de l’Auditori Nacional i les nombroses actuacions que ha realitzat a les principals sales del país Palau de la Música de València, Teatre Arriaga de…