Resultats de la cerca

La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…

L’antic torrent d’Estadella , afluent per la dreta del Besòs, separava el nucli vell de Sant Andreu del raval meridional El 1135 Ramon Berenguer III donà els molins d’Estadella a la canònica de Barcelona Al començament del s XX era zona agrícola i d’extracció de sorra, i era habitada per casetes amb hort, d’obrers barcelonins El Patronat de l’Habitació hi construí el grup de cases barates Milans del Bosch, que acollí immigrats desallotjats de Montjuïc arran de l’Exposició Internacional del 1929 entre els dos nuclis sorgí aviat el…

Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i Diògenes 1687-92…

Era fill dels senyors de Preixens Noguera i germà de Bertran, senyor del dit lloc Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò 1190 per a defensar els drets de la seva església Assistí al concili III del Laterà 1179 i el 1187 promulgà, amb Ermengol VIII, una pau i treva per a tot el…

Presenta el seu fons dividit en cinc àmbits, en els quals es repassa la història de la pesca de l’anxova a la vila i el procés tradicional de preparació de l’anxova salada, els processos d’extracció i utilització de la sal, els sistemes antics de pesca de l’anxova i la seva evolució, des de la teranyina a la pesca motoritzada d’encerclament, i la subhasta i el procés de salaó de l’anxova Disposa d’un espai per a exposicions temporals i una sala d’audiovisuals Organitza rutes culturals per a difondre el patrimoni local, centrades en la història de la pesca i la salaó, la pirateria i el…

Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…

El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de Lluís Bonifaç el…

Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, advocació, cosa curiosa, que no es correspon ni a la de l’església de Sant Feliu d’Amunt, dedicada a santa Maria, ni a la de Sant Feliu d’Avall, que es troba sota l’advocació de sant Andreu Segurament l’església de Sant Feliu era la que subsistia encara al segle XV en el territori de Sant Feliu d’Amunt amb el nom de “Sant Feliu lo Vell”, de la qual seria interessant retrobar l’emplaçament Molt probablement es tractava d’una església anterior a la…

El poble de Castell deu el seu nom segurament a una fortalesa, avui desapareguda, que era situada sobre un penyal que es dreça no gaire lluny de l’església de Sant Martí Vell En documents del segle IX, de l’any 878, ja apareix el topònim Castelló per a referir-se al lloc, bé que no per a designar directament una fortificació Tanmateix, l’etimologia del mot Castellono ofereix dubtes sobre l’existència d’un castell o recinte fortificat a l’indret, diferent al castell de Vernet que també es consigna per les mateixes dates i que cal situar a l’actual poble de Vernet, on encara hi ha…