Resultats de la cerca

Estudià dibuix i estètica industrial Collaborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph MChavannes, a Lausana 1960-62 Membre fundador de Grafistes Agrupació FAD El 1962 s’installà definitivament a Barcelona, on obrí estudi propi Professor de grafisme a l’escola Massana 1965 i de mètodes de realització i de coneixement del volum a l’Escola Elisava 1968 El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció Fruit d’una constant evolució, inicià la…

Titulat el 1914, el mateix any guanyà una càtedra a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat Dins el classicisme noucentista, bastí, a la via Laietana de Barcelona, el Casal del Metge 1919, les cases Cambó 1921-25 —influïdes per l’escola de Chicago— i, amb Alfons Barba i Miracle, el Foment del Treball Nacional 1931-34 Construí el Palau de Comunicacions de la Plaça d’Espanya 1929, amb Félix de Azúa, i reformà la Capitania General 1928 i, ja a la postguerra, la Duana Nova Construí l’hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada Com a…

De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95…

Les bases militars, com la nord-americana de Lemonnier, són el pilar de l’economia de Djibouti © US Army El partit del president ISergio Maydeuïl Omar Guelleh, l'Agrupació Popular pel Progrés ARP, va patir una derrota en les eleccions municipals, celebrades al gener, en caure la capital Djibouti en mans de l'oposició Aquesta ciutat, on viuen dues terceres parts dels habitants del país, va passar a ser governada per l'independent Abdourahman Mohamed Guelleh El revés electoral va sacsejar el partit en el poder, que, al setembre, va canviar bona part de la direcció en una reunió…

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra polèmica amb José…