Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
Mairead Corrigan

Mairead Corrigan
© Miguel Angel Invarato-PRESSENZA-IPA (by-nc-sa)
Política
Activista nord-irlandesa.
Cofundadora, juntament amb Betty Williams, de l’organització Gent per la Pau Inicià el seu activisme a favor de la pau a Irlanda del Nord quan tres dels fills de la seva germana moriren atropellats per un membre de l' Irish Republican Army , el qual fou abatut per les tropes britàniques mentre fugia Betty Williams, antiga membre de l’IRA, presencià els fets i començà una campanya de recollida de signatures per a demanar una solució pacífica al conflicte nord-irlandès, tasca a la qual se li uní Mairead Corrigan Ambdues fundaren el Moviment per la Pau d’ Irlanda del Nord que acabà transformant-…
Marcel·lí Moreta i Amat
Política
Polític.
Installat de jove a Barcelona, treballà a la Banca Arnús Començà la seva trajectòria política l’any 1929, quan ingressà en les joventuts de la Lliga Catalana, i el 1933 es convertí en secretari general d’aquesta formació política Collaborador de Francesc Cambó, passà la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, on formà part d’una oficina d’ajut a persones perseguides per motius polítics, entre les quals repartia diners o queviures i, en alguns casos, ajudava a sortir del país Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials, fins que el 1957 es féu càrrec d’…
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al setge de…
Castell de Curull (Sant Pere de Torelló)
Inicialment el terme que ocupà el castell de Curull era inclòs en el de Torelló, però al final del segle X o al principi de l’XI es degué fragmentar i es creà aquest nou castell que es documenta el 1020-1021 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, quan deixà al seu fill Guillem diversos castells, entre els quals hi havia el de Curull Aquest domini li devia venir per empenyorament o garantia que li deuria haver donat la comtessa Ermessenda a fi de tenir ajut en els seus conflictes amb el seu fill Berenguer Ramon I, comte de Barcelona així quan el 1023 mare i fill…
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la…
La fiel infantería
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 99 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ágata Fims Madrid ARGUMENT La novella homònima de Rafael García Serrano GUIÓ R García Serrano, JL Dibildos FOTOGRAFIA Manuel Berenguer Eastmancolor, Filmascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduardo Torre de la Fuente MUNTATGE Alfonso Santacana MÚSICA Antón García Abril INTERPRETACIÓ Analía Gadé Elisa, Tony Leblanc Poli, Arturo Fernández el comandant Goñi, Laura Valenzuela Julia, Ismael Merlo Andrés, María Mahor Nicky, Mabel Karr Paloma, Jesús Puente el caporal Silvestre, Paloma Valdés Lucía, Juan Calvo Don Blas ESTRENA Madrid, 11011960, Barcelona, 18011960 PREMIS…
Vicenç Bassols i Collado
Cinematografia
Director d’animació.
Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la producció Spiderman…
Esther Duflo

Esther Duflo
© Nobel Media / A. Mahmoud
Economia
Economista francesa nacionalitzada nord-americana.
Graduada per l’École Normale Supérieure de París en història i economia 1994 i en economia per l’École Normale Supérieure, l’École Polytechnique i l’École Nationale de la Statistique et de l’Administration Économique 1995, es doctorà al Massachusetts Institute of Technology 1999, on ha desenvolupat la carrera docent i de recerca Catedràtica de reducció de la pobresa i economia del desenvolupament, la seva tasca s’ha centrat a identificar les disfuncions en l’assignació dels recursos per a aquests objectius i en la formulació de propostes per a millorar-ne l’eficàcia Amb aquesta finalitat l’…
Eritrea 2011
Estat
En un intent per sortir de l’aïllament internacional, el president Isaias Afeworki va visitar Uganda i va demanar ser readmès a l’Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament IGAD, un organisme regional del qual havia sortit el 2007 Al mes d’agost, Afeworki es va reunir a Kampala amb el president ugandès Yoweri Museveni, a qui va assegurar que el seu Govern volia la pau a la Banya d’Àfrica El president eritreu està enemistat amb els veïns, sobretot amb Etiòpia i Djibouti, i està acusat per les Nacions Unides de donar suport als islamistes somalis d’al-Xabab, que combaten el Govern Federal…
Sindicat d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Organització creada a Barcelona per un grup de milicians de la CNT i la UGT juntament amb arquitectes —alguns, membres del GATCPAC—.
Es varen emparar 8 d’agost de 1936 dels locals de les velles organitzacions corporatives, l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i el Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears Afiliat simultàniament a la CNT i a la UGT, fou legalitzat per radicalment l’organització i el significat del treball professional dels arquitectes, que passaren a ésser considerats com uns treballadors més del ram de la construcció, però amb la categoria de tècnics Era l’únic organisme capacitat per a rebre els encàrrecs professionals, que després repartia entre els seus afiliats d’acord amb un pla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina