Resultats de la cerca

Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil  Nicolaie Ceauşescu  li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial…

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…

Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A continuació…

En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…

Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic polític des del…

Vida S’installà a Barcelona de ben petit i el 1940 estudià fotografia L’any següent s’introduí en el cinema com a meritori de càmera i ajudant d’operador També feu de secretari de direcció en produccions com ara Adversidad 1944, Miquel Iglesias i Cuando los ángeles duermen 1947 i "Don Joan de Serrallonga" Don Juan de Serrallonga , 1948, tots dos de Ricard Gascon El 1948 fou contractat per Emisora Films, on intervingué a En un rincón de España Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor, i Pacto de silencio 1949, Antonio Román Després feu de primer ajudant de direcció a Apartado de…

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…

Fill d’un antic ministre republicà, es graduà en filosofia i en història 1951 i en dret 1957 a la Universitat de Lisboa, on s’inicià en l’activisme polític contra la dictadura salazarista Establí un despatx d’advocats des d’on defensà polítics de l’oposició condemnats pel règim Proper en un principi al Partido Comunista, del qual fou tanmateix apartat, el 1956 fundà la Resistência Republicana e Socialista, integrada posteriorment en la plataforma d’oposició d’esquerres no comunista Acção Socialista Portuguesa 1963, que encapçalà Feu costat a candidatures d’oposició, entre d’altres, la del…