Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, visible…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva producció musical…

Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea i el…

Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva música de…

Estudià amb el seu pare i amb el violoncellista de la cort de Mannheim A Filtz Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals Després d’una breu estada a Londres, on conegué JC Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncellista de l’Edimburgh Musical Society 1773, on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força…

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al…

Des de jove mostrà ja un ampli ventall d’interessos pel que fa a la música Tocà el violoncel, la guitarra i el piano i s’interessà per la música clàssica, per la música popular nord-americana i pel jazz Estudià composició a la Universitat de Minnesota amb D Ferguson i, gràcies a una beca, es traslladà primer a París, on fou deixeble de N Boulanger 1927-28, i després a Viena, on estudià amb A Berg 1931-32 Les seves obres inicials, de llenguatge eclèctic, revelen influències diverses, però a partir dels anys quaranta començà a fer servir materials melòdics provinents del folklore nord-americà…

Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El reconeixement…

Professà a l’orde dels menorets des de molt jove, i tingué una formació musical gairebé autodidàctica Assistí a classes de matemàtiques a la Universitat d’Alcalá de Henares, disciplina en la qual s’ocupà fins que una llarga malaltia el feu retornar a la música Autor de dues obres importants per al coneixement de la música del segle  Declaración de instrumentos musicales 1549 i 1555 —en cinc volums—, que conté una introducció general a la música, explicacions sobre les tabulatures aconsella les barres de compàs en les tabulatures d’orgue i dóna a conèixer força obres de diversos autors, i Arte…