Resultats de la cerca
Es mostren 4053 resultats
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que compartí amb Max…
Georges C. Miles
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic nord-americà.
Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters cúfics
Robert King Merton
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants 1965, Social Theory and…
Paul Frederic Bowles
Música
Escriptor i compositor nord-americà.
Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972
Josep Güell i Guillamet
Música
Director i compositor.
Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l’ Àguila Tarragense amb el pseudònim de Guillem , impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat de Tàrrega cor i…
Climent Baixas i Cuyàs
Música
Compositor i organista.
Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses
John Mundy
Música
Compositor anglès.
Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…
Sylvio Lazzari
Música
Compositor italià.
Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano
Joseph Haas
Música
Compositor alemany, deixeble de Max Reger.
Des del 1911 ensenyà composició a Stuttgart A partir de l’any 1921, les seves activitats se centraren a la Musikhochschule de Munic Assolí un estil individual combinant el domini contrapuntístic de Reger amb ldels romàntics tardans i una destacable presència de músiques populars desenvolupà una nova forma l’oratori folk Fou un miniaturista excellent, com ho demostren les seves cançons i peces per a piano En música, anà més enllà del que havia fet Reger, però sense gaires inquietuds progressistes Escriví òperes, misses i obres de cambra i d’orquestra L’any 1949 es fundà la Joseph Haas…
Mateu Soler i Ramos
Música
Fagotista català.
Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina