Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
gola de l’Estany
Gola de la zona de marjal dita l’Estany, del terme de Sagunt (Camp de Morvedre), prop del límit amb el de Puçol (Horta del Nord).
mas d’en Conill
Masia
Antiga possessió feudal (dita també mas del Baró), actualment masia del municipi de Bétera (Camp de Túria), que centra una petita caseria, transformada avui en urbanització.
ombra
Regió de l’espai situada al darrere d’un cos, el qual impedeix totalment o parcialment que ones sonores, electromagnètiques, etc, arribin a la dita regió.
braç
Tecnologia
En una palanca, distància entre el punt de suport i el punt d’aplicació de la força mesurada perpendicularment a la direcció de la dita força.
Comunament hom distingeix el braç de potència i el braç de resistència
sil·logisme
Lògica
Modalitat d’argumentació deductiva consistent en l’afirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomenades premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió
.
Objecte d’anàlisi i sistematització pràcticament exhaustives en l’anomenat Òrganon aristotèlic, el sillogisme, l’estudi del qual integra la sillogística , no és l’única possibilitat d’argument deductiu, bé que l’influx d’Aristòtil determinà una identificació exclusiva entre l’un i l’altre, amb la corresponent reacció antisillogística, per exemple, de Descartes Pel que fa a la relació entre les premisses del sillogisme —anomenades respectivament major i menor , pel fet que la primera inclou el predicat P i la segona el subjecte S, que són recollits en la proposició conclusiva—, aquella és…
pell apelfada
Tecnologia
Pell adobada, dita també vellut, que presenta per algun dels seus dos costats una pelfa formada per les mateixes fibres del teixit natural de la pell.
Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor
Arxius de l’Institut de Ciències
Òrgan de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciat l’any 1911, poc temps després de la creació de la dita secció.
Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres Durant l’època de la Dictadura foren substituïts per les Memòries de la Secció de Ciències Després del parèntesi de 1936-39, els Arxius han estat represos, sota el nom d' Arxius de la Secció de Ciències , com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els Treballs de la Societat Catalana de Biologia
cana de rei
Física
Antiga mesura de superfície utilitzada al Camp de Tarragona, dita també jornal, equivalent a 2.500 canes quadrades (60,84 a i 160.000 pams quadrats de Tarragona).
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
Portè
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la capçalera de la vall de Querol, al límit amb Andorra i el País de Foix.
Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre sota…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina