Resultats de la cerca
Es mostren 20984 resultats
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al…
Vilella
Despoblat
Despoblat del municipi de Sueca (Ribera Baixa), al S de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera/> El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers
conseller reial
Història
Membre del consell reial
de la corona catalanoaragonesa.
La funció dels consellers reials, que, fora de l’assessorament, no era taxativament determinada, podia ésser permanent o circumstancial en aquest darrer cas, només exercien quan llur presència era requerida pel rei
Castell de Voltrera (Abrera)
Art romànic
Aquest castell pertangué a la baronia de Castellví de Rosanes El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins el 1027 n’era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví, que l’hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal…
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…
èfeta
Història del dret
Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota la jurisdicció de l’areòpag.
Era constituït per cinquanta-un membres, i originàriament era format per eupàtrides A partir de la reforma de Soló perdé importància, i ja al s IV aC els èfetes foren substituïts pels heliastes
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels…
Santa Magdalena (Valls)
Art romànic
Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era…
cançó de pandero
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (Corpus, festes majors, d’algun sant patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut…
Paller
Santuari
Santuari (Mare de Déu de Paller o Santa Maria de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina