Viure cavalcant

L’historiador romà Amman Marcellin (segle IV) narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu”. L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, (segle IX) ho confirma: “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra”. Un mil·lenni després, l’orientalista rus V. V. Radlov (segle XIX) ho corroborava: “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu. Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment. Muntant es troba...