Resultats de la cerca
Es mostren 1848 resultats
Josep Maria Codolosa i Riera
Literatura catalana
Escriptor.
Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com La Gramalla , La Tomasa , La Campana de Gràcia , La Tramuntana i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de Frederic Soler…
,
Gilabert de Centelles i de Bellpuig
Història
Conseller de Jaume II i del rei Robert de Nàpols, fill de Gilabert (IV) de Centelles.
Es distingí en la guerra de Jaume II contra Frederic de Sicília Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya Actuà també d’ambaixador entre les corts de Nàpols i de Barcelona Des del 1311 capitanejà les tropes angevines a la Romanya, regió de la qual fou vicari pel rei Robert fins el 1315, que el succeí Diego de Larat Com aquest, combaté les tropes de l’emperador Enric VII a Roma el 1312, quan aquest hi acudí a coronar-se Fou…
Gregori IX
Cristianisme
Nom que adoptà Ugolino dei conti di Segni en esdevenir papa (1227-41).
Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de Penyafort i el…
Olof von Dalin
Historiografia
Literatura sueca
Poeta i historiador suec.
Estudià medicina, filosofia i història El 1733 fundà el setmanari satíric “Then Svenska Argus”, dins la línia del “Spectator” d’Addison Al continent, protegit per la princesa Lluïsa Ulrica, germana de Frederic el Gran de Prússia, fou preceptor del príncep hereu 1750 i historiador del regne 1755 Fou bandejat de la cort 1756 a causa dels seus sarcasmes contra el clericat, però hi tornà cinc anys després i fou designat canceller Bon coneixedor de les obres de Voltaire i de Montesquieu, introduí a Suècia la cultura francesa És considerat el creador de la prosa sueca Obres seves són Svea Rikets…
Manuel Gaya i Tomàs
Literatura catalana
Narrador.
Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…
Joaquim Asènsio d’Alcàntara i Navarro
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en resposta a l’…
,
Württemberg
Dinastia que regí el territori homònim.
El genearca fou Conrad de Bentelsbach , que vers el 1083 bastí el castell de Wirtinisberg o Württemberg, a la riba del Rotemberg, prop de Stuttgart, i esdevingué comte Conrad I de Württemberg El succeí el seu nebot fill d’una germana, el comte Conrad II de Württemberg mort vers el 1137, que fou rebesavi del comte Ulric I de Württemberg , dit el Fundador mort el 1265 Aquest posseí una gran part del territori entre els rius Neckar i Rems, que guanyà a expenses de la davallada dels Hohenstaufen, i el seu fill, el comte Eberard I de Württemberg mort el 1325, dit l’Illustre , donà suport al rei…
Crèdit i foment de Barcelona (1865-1866)
L’Eixample i Millora de Barcelona SA Acció de l’Eixample i Millora de Barcelona, 1864, que es transformarà en Crèdit i Foment de Barcelona L’aprovació del Pla Cerdà 1859 i l’inici de la construcció de l’Eixample barceloní posaren en marxa una sèrie d’iniciatives collectives, que es proposaven intervenir-hi Una d’elles serà la societat anònima L’Eixample i Millora de Barcelona SA, constituïda el 30 de novembre de 1863 Aquesta anònima era la successora d’una societat en comandita, que tenia el mateix objectiu, i que anava actuant amb bons resultats La societat anònima es constituí amb un…
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval siciliana de compte que el 1222, sota el rei Frederic II, valia 1/600 de l’unça d’or.
orde de l’Àguila Negra
Història
Primer orde reial prussià creat el 1701 per Frederic I, elector de Brandenburg, quan fou coronat rei de Prússia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina