Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
àcid cloroacètic
Química
Àcid monocloroacètic o monocloroetanoic, derivat de l’àcid acètic per substitució d’un àtom d’hidrogen del seu grup metil per un àtom de clor; és relativament fort, i pot irritar la pell i les mucoses.
pneumatolític | pneumatolítica
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral produït per composts volàtils d’un o d’alguns dels seus constituents i els agents del qual són els gasos magmàtics, anomenats mineralitzadors (hidrogen, aigua i composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc).
sulfat de bari
Química
Pólvores microcristal·lines, blanques, denses i molt insolubles en aigua, que són obtingudes per tractament d’una solució de sals de bari amb sulfat sòdic o bé com a subproducte en la manufactura del peròxid d’hidrogen.
Hom el troba també natiu baritina És emprat com a pigment blanc fix , i per a millorar els llots de perforació petrolífera i la fluïdesa de la massa fosa de vidre Ingerit suspès en aigua, és emprat en radioscòpia per a fer visibles les diferents parts del tracte gastrointestinal
regla d’Abegg
Química
Regla establerta per Richard Abegg segons la qual la suma de les valències màximes positiva (respecte a l’oxigen) i negativa (respecte a l’hidrogen) d’un element és igual a 8, excepte per als metalls.
-amido
Química
Sufix que, substituït al sufix -amida en el nom de les amides, serveix per a formar el nom dels grups RCONH— o RCONR’—, que deriven de les amides per eliminació d’un hidrogen enllaçat al nitrogen.
calorització
Tecnologia
Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls (acer, ferro, coure) i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.
Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
forn
forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
bor
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup III A de la taula periòdica, de valència 3, i que només s’enllaça per covalència; hom en coneix dos isòtops naturals estables de nombre de massa 10 i 11.
Propietats del bor La impossibilitat inicial d’obtenir-lo pur feu que hom discrepés quant a les seves propietats físiques i àdhuc químiques Hom en coneix dues formes principals l’ amorfa , pólvores de color marró i de densitat variable, i la cristallina , de color marró grisenc, amb llustre metàllic Fou descobert per Gay-Lussac, Thenard i Davy el 1808 i, bé que H Moissan n’aïllà alguns composts, no fou fins el 1909 que el científic nord-americà E Weintraub l’obtingué pur, a partir d’una mescla de clorur de bor i hidrogen, sotmesa a l’alta temperatura aconseguida en un arc elèctric Hom calcula…