Resultats de la cerca

Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell , antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d’Alcoi el 1647 El barranc del Barxell , que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s’engorja i, ja dins Alcoi, s’uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d’Alcoi

Fill i successor del vescomte Bernat Ató III i de Ramgarda de Rasès El 1061 era ja casat amb Ermengarda, que des de la primeria del 1067 fou comtessa de Carcassona i de Rasès i era ja vescomtessa de Besiers i d’Agde Convingué amb ella la venda dels comtats de Carcassona i de Rasès al comte Ramon Berenguer I de Barcelona el 1068, però el mateix dia reberen aquests en feu

Fou l’antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, actualment desapareguda del tot, i de la qual queda el topònim de Pla de Sant Nari, sobre el mas Regàs de Lliors El 6 de febrer de l’any 923 el bisbe Guiu la va sotmetre en qualitat de filial a Arbúcies La documentació del mas Regàs de Lliors testimonia que l’any 1660 ja no existia i era ja només un topònim

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Entre el 1921 i el 1924 fabricà els anomenats autocicles Deu el nom a les inicials del seu creador, Josep Boniquet Riera, pilot amateur que anteriorment ja havia creat un vehicle anomenat JB El mateix Boniquet fou el millor representant de la marca, ja que participà en les curses més importants de l’època, com els trofeus Armangué, Sitges o la pujada a la Rabassada Crearen un segon i darrer model, anomenat Storm

Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…

L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han…

Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria 881 m alt, església de l’antiga i important pabordia i collegiata de Mur , prop de l’antic castell de Mur , esmentat ja el 1044, de planta triangular Fou centre de la baronia de Mur El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll , Santa Llúcia de Mur , Collmorter , Vilamolat de Mur , Alberola , Vilaplana , el Mas de l'Hereu , Puigmaçana i les Esplugues

El lloc és esmentat ja el 978 i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII El castell de Vilarig , molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació És esmentat ja al s XV, i inicialment en foren senyors els Vilareig , que a l’inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza

El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX