Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes: estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal. L’estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter. L’estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà. L’estadi fetal, que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-se, fins que l’organisme del futur infant pugui tenir una activitat independent de l’organisme matern.
Per a definir el temps de maduració que correspon a cadascuna de les etapes, se solen utilitzar les setmanes o els mesos, perquè són més fàcils de calcular que no pas els dies. En qualsevol cas, per a facilitar el càlcul, el temps de gestació es compta des del primer dia de la darrera menstruació que va tenir la dona, tot i que la fecundació se sol produir dues setmanes més tard. Amb aquest mètode de càlcul, es considera que l’embaràs dura generalment uns 280 dies, és a dir, 40 setmanes o bé nou mesos més deu dies.
L’inici de la gestació coincideix amb el de la tercera setmana calculada, durant la qual s’esdevenen els processos de fecundació, segmentació i implantació que s’han descrit anteriorment. Per tant, el desenvolupament embrionari pròpiament dit comença en la quarta setmana. L’embrió s’origina a l’embrioblast, amb la diferenciació d’aquesta estructura en tres capes de cèl·lules, o fulls blastodèrmics, de cadascun dels quals derivaran diverses estructures de l’organisme. Així, de la capa situada més profundament, denominada endoderma, derivaran l’aparell digestiu i el respiratori; de la capa situada en posició intermèdia, denominada mesoderma, derivaran l’aparell locomotor i el circulatori, i de la capa situada més a prop de la cavitat uterina, denominada ectoderma, derivaran la pell i el teixit nerviós.
En concloure el primer mes de l’embaràs, l’embrió té aproximadament la grandària d’un gra d’arròs i un pes inferior a un gram. La seva forma és allargada, i en un dels extrems es forma una prominència, de la qual derivarà el cap. En aquesta fase ja comencen a diferenciar-se els teixits, i s’hi esbossa el sistema nerviós i l’aparell circulatori, i fins i tot el futur cor comença a bategar.
Durant el segon mes, el desenvolupament de l’embrió s’accelera notablement. La creixença es produeix preferentment del cap als peus, de manera que s’hi diferencien abans els elements del cap que no pas els dels membres inferiors. Al principi d’aquest mes, l’embrió té un aspecte similar al d’un cap-gros. El cap, inclinat endavant, és proporcionalment molt més gros que la resta del cos. Al seu interior es desenvolupa el cervell i exteriorment hi apareixen els orificis de la boca, les fosses nasals, les orelles i els ulls. El tronc també és inclinat cap endavant i s’estreny pel cantó oposat al cap, on acaba com una petita cua. Al seu interior comença a formar-se el tub digestiu, el fetge i els ronyons. A ambdós costats apareixen unes petites gemmes, que en créixer donaran origen a les extremitats. Aquest desenvolupament es produeix de forma ràpida, de manera que, en acabar aquest segon mes, l’embrió mesura entre 3 i 4 cm i pesa de 2 a 4 g. En aquest moment disposa pràcticament de tot els aparells i sistemes, alguns dels quals ja funcionen, i té un aspecte més humà que en iniciar el mes. Aquí acaba el desenvolupament embrionari, crític per a l’evolució del futur ésser humà, ja que en aquestes primeres setmanes se n’esbossen tots els òrgans. També en aquesta fase s’eliminen els embrions defectuosos a través d’avortaments espontanis.
Amb el tercer mes s’inicia el període fetal, que és el més llarg de l’embaràs. En el decurs d’aquest mes, el fetus assoleix ja una forma definitivament humana. El cap s’arrodoneix i s’hi constitueixen els ulls, amb les parpelles, les orelles, el nas, i la boca, amb els llavis. En les extremitats ja es pot distingir cadascuna de les parts que els són pròpies, fins i tot els dits de les mans i dels peus. El cor ja batega amb força, de manera que en acabar el mes generalment se’l pot auscultar amb l’ajut de dispositius especials.
Al final d’aquest mes, el fetus comença a moure’s, però la mare no pot percebre-ho, perquè sura lliurement submergit en el líquid amniòtic. Tanmateix, mitjançant una exploració especial, com ara una ecografia, podria observar-se que dóna cops de peu, doblega els dits dels peus i les mans, gira els turmells, arrufa el front o realitza altres moviments. També pot deglutir líquid amniòtic, que torna a eliminar de nou per la boca o bé s’absorbeix pel tub digestiu i s’elimina per l’aparell urinari. Al final del tercer mes, el fetus mesura entre 9 i 10 cm i el seu pes és d’uns 15 o 20 g.
Durant el quart mes, el fetus continua desenvolupant-se amb rapidesa. La pell és encara molt fina i deixa que s’hi transparentin les venes. Comença a cobrir-se de lanugen, que és un borrissol molt fi que s’estén per tot el cos. Els òrgans genitals externs ja són ben desenvolupats, i mitjançant una ecografia se’n pot distingir el sexe. En aquesta fase es mou activament, i sovint es xucla un dit, tomba el cap i fa petites estrebades amb els peus i les mans, moviments que ja poden ésser percebuts per la mare. Cap al final del mes, fa uns 16 cm de llargària i pesa uns 150 g.
El cinquè mes és un període relativament tranquil, durant el qual no es produeixen gaires canvis. En algunes parts del cos, com el cap i les celles, comença a créixer el pèl, que substitueix el lanugen, i que ja té el color que li correspon per herència, ja que els fol·licles pilosos elaboren el pigment corresponent. El fetus mesura uns 25 cm i pesa uns 250 g. Els moviments, que ja percep nítidament la mare, varien al llarg de la jornada, ja que alterna períodes de son amb altres d’activitat. Sovint es mostra més actiu quan la mare jeu, perquè quan és dempeus l’úter queda encaixat en la pelvis i se’n limiten els moviments.
Durant el sisè mes el fetus continua creixent amb rapidesa, i arriba a assolir una llargària de 32 cm i un pes de 900 g. En aquesta època, la pell es cobreix de vernix caseosa, que és una capa greixosa, formada per les secrecions de les glàndules sebàcies i les cèl·lules de la pell descarnades. Té per funció protegir la pell de l’infant i evitar que es deteriori pel contacte persistent amb el líquid amniòtic. Totes les característiques humanes estan pràcticament definides del tot. Això no obstant, encara no podria viure de forma independent fora del si matern, perquè alguns òrgans encara no han madurat prou. Per exemple, les cavitats dels pulmons es col·lapsarien si el fetus estigués a l’aire lliure.
A partir del setè mes el creixement del fetus s’alenteix. El nen ja ocupa pràcticament tot l’espai disponible a l’interior de l’úter, i mitjançant la palpació del ventre de la mare hom pot distingir unes parts del cos de les altres. Els moviments són actius, i generalment es tomba i es col·loca de cap per avall, dins la pelvis materna. Mesura uns 40 cm i pesa entre 1.000 i 1.200 g. En aquest mes, el sistema nerviós del fetus assoleix pràcticament la maduresa total. Les mans poden fer el moviment de prensió, obre i tanca els ulls, i pot reaccionar als estímuls sensitius, com ara la llum forta o els sons, movent-se o augmentant la freqüència cardíaca. Es considera que als set mesos el nen ja és viable, perquè, si s’avançés el naixement, entre el 60 i el 70% dels casos podria sobreviure fora de la mare. Això no obstant, ni els pulmons ni el sistema regulador de la temperatura corporal estan prou madurs, la qual cosa requeriria l’ajut de mitjans tècnics, com ara una incubadora.
En el vuitè mes es produeix la maduració completa de tots els òrgans. Els alvèols —les petites cavitats que constitueixen els pulmons— són coberts per la substància surfactant, que té la propietat de suportar la tensió de les parets i evita que es col·lapsin en respirar; gràcies a aquesta substància, els pulmons podran realitzar adequadament la funció d’intercanvi de gasos, imprescindible per a la vida. Al final del mes, ja pesa de 2.200 a 2.600 g i mesura gairebé 50 cm.
Durant el novè mes, el fetus acaba de créixer i se’n perfeccionen algunes característiques. S’accelera el desenvolupament dels ossos, la pell esdevé més gruixuda, es formen els plecs de les plantes dels peus i comença a desaparèixer el lanugen. Els genitals externs adquireixen les característiques definitives del seu sexe: així, en el nen, els testicles davallen a l’interior de l’escrot i, en la nena, ambdós llavis majors s’acosten l’un a l’altre. Els reflexos nerviosos són ben desenvolupats, i realitza correctament la suc-ció, que li serà imprescindible després de néixer per a mamar. Els moviments són menys actius que no pas abans, perquè té poc espai per moure’s, però en canvi són més bruscos. La part més baixa del cos, que sol ésser el cap, davalla i se situa a la porta del canal vaginal, fixat pels ossos de la pelvis. En aquest moment, hom considera que el fetus és encaixat. Quan conclou el mes, sol pesar de 3.000 a 3.500 g i mesura uns 50 cm. L’infant ja és a punt de néixer.