Resultats de la cerca

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…

Després d’una important tasca com a crític i escriptor cinematogràfic, accedí a la realització Targets 1967, The last Picture Show 1971, What's Up, Doc 1972, Paper Moon 1973, premiat en el Festival de Sant Sebastià, Nickelodeon 1976, Saint-Jack 1979, They All Langhed 1981, Mask 1985, Ilegally Yours 1988,  Texasville 1990, Noises Off 1992 i Runnin' Down a Dream 2007 Realitzà programes per a la televisió i també actuà en pellícules d’altres directors

Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria

S'especialitzà en cinema publicitari, documentals de divulgació científica i títols de crèdit de films com West Side Story, Bonjour Tristesse, Around the World in 80 Days, Exodus , etc El 1968 rebé un Oscar al millor curt documental per Why Man Creates Altres films seus notables són Notes on the Popular Arts 1977 i The Solar Film 1979

Fou un dels creadors del mètode de datació de restes arqueològiques mitjançant el carboni radioactiu C 1 4 carboni 14 Rebé el premi Nobel de química l’any 1960

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964

Realitzà principalment films sobre la Primera Guerra Mundial — All Quiet on The Western Front 1930 basat en la novella de Remarque Im Westen nichts neues , Hell’s Angels 1930— i també sobre la Segona Guerra Mundial —el notable documental Report from Russia 1942, The Edge of Darkness 1942, The North Star 1943 Dirigí també films sobre la societat nord-americana — The Racket 1929, Front Page 1931— o basats en obres literàries Rain 1932 sobre la novella homònima de Maugham, Of Mice and Men 1939 sobre la novella homònima de Steinbeck i Mutiny on the Bounty 1963

Feu estudis musicals a Sant Petersburg i aprengué piano amb una tia seva Després de viatjar per Europa fent de concertista i d’acompanyant, el 1923 s’installà als Estats Units, on fou secretari de S Koussevitzky Fundà i dirigí l’Orquestra de Cambra de Boston 1927-34 i també dirigí altres orquestres d’Amèrica i Europa, molt interessat per la música contemporània Parallelament, dugué una enorme activitat com a musicòleg i professor de música Els seus textos més coneguts són Music since 1900 1937 reed 1994, Lexicon of Musical Invective 1952 i Thesaurus of Scales and Melodic Patterns 1975 Publicà…

Fill d’un pastor cristià fonamentalista, començà a cantar a l’església del seu pare, però ben aviat s’integrà en grups de doo-wop i es convertí en la principal estrella de la discogràfica Motown La seva veu de tenor abraçava tres octaves, i el seu ampli repertori comprenia balades romàntiques, rhythm-and-blues , pop i el soul més frenètic i sofisticat, amb constants referències jazzístiques Destacà en aquest estil, perquè introduí en les seves cançons lletres compromeses que incloïen reivindicacions polítiques Un dels seus discos més populars fou What’s going on 1971, que es convertí en el…