Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
largo
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo…
Alexandre Marcet Reverté
Escalada
Esquí
Escalador, esquiador i dirigent esportiu.
Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català de Refugis,…
Vanuatu 2015
Estat
El pas del cicló Pam va ser la pitjor catàstrofe natural de la història de Vanuatu © UNICEF Pacific L'any va quedar marcat pel pas del cicló Pam, que va esdevenir la pitjor catàstrofe natural mai registrada a la història del país Les destrosses massives, equivalents al 64% del PIB nacional, van obligar a declarar l'estat d'emergència nacional, i malgrat els esforços propis i de la comunitat internacional, un mes després de la catàstrofe més de 100000 persones encara no tenien accés als subministraments bàsics La política del país va tornar a quedar severament marcada per fets…
Juli Soler i Santaló

Juli Soler Santaló (a la dreta)
© AF CEC / J. SOLER
Excursionisme
Excursionista i enginyer.
Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933…
,
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave, i també semblant a l’adagio, però més sostingut.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes…
Lluís Jou i Senabre
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…
Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític austriacista, germà d’Antoni Desvalls i de Vergós.
Començà a combatre a la guerra de Successió com a capità, i més tard fou ascendit a governador de la plaça de Cardona, de la qual fou el defensor el 1714, tot i la caiguda de Barcelona Retuda Cardona 1714, de la qual signà la capitulació , passà a Mallorca i fou governador d’Eivissa i, en capitular aquesta illa, governador de Gaeta Combaté a Hongria contra els turcs com a general, i durant el regnat de Maria Teresa fou nomenat gran camarlenc A diferència de molts altres exiliats mai no reconegué Felip V La seva germana Manuela Desvalls i de Vergós el Poal, Pla d’Urgell final del…
Desideri Lombarte i Arrufat
Literatura catalana
Poeta, narrador i dramaturg.
Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…
Ricardo Saprissa Aymá
Futbol
Futbolista, tennista i jugador d’hoquei sobre herba.
Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses…
vescomtat del Quer Foradat
Història
Títol detingut per primera vegada, vers el 1620, per Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó, primer comte de Guimerà, que era senyor del Quer Foradat, i que mai no havia estat concedit.
L’ús constant per part dels seus successors en el comtat de Guimerà els ducs d’Híxar i de Lécera féu que, per ignorància de l’administració en un moment determinat, n'acabessin obtenint carta de successió i des d’aleshores quedà, de fet, convertit en un autèntic títol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina