Resultats de la cerca

Els arcostemats El grup dels arcostemats és considerat com un dels més arcaics dins dels coleòpters Avui dia n’existeixen poques espècies, repartides principalment a les zones tropicals, i en canvi se’n coneixen restes fòssils molt antigues, corresponents al Permià superior El grup ha estat subdividit en quatre famílies de les quals només una, la dels tetrafalèrids Tetraphaleridae , posseeix un representant mediterrani, Crowsoniella relicta , descrit per Pace 1976, a Itàlia És possible que aquest petit endogeu pugui tenir representants als Països Catalans, on la fauna endogea és encara molt…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…

Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…

Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de Victòria © Corel Professional Photos Els plegaments…

Situació i presentació El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons En el document de la consagració…

Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…

Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on s’evidencia l’allargament de la nau primitiva vers ponent ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume es troba isolada, al costat del castell de Cas, conegut com les Torres de Cas, al caire d’un serrat que domina la vall d’Àger pel S Mapa 32-13327 Situació 31TCG172490 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat a la monografia anterior JAA Història El primer esment del lloc de Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva muller…

Situació Vista aèria del sector de la vila sorgit entorn de l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau, de disposició en ventall ECSA - F Tellosa La vila de Sant Pau de Fenolhet, capital de la comarca de la Fenolleda, és situada a 267 m d’altitud, a l’esquerra de l’Aglí, al N de la comarca, i constitueix en l’actualitat el nucli econòmic i de població més important de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′41″ N - Long 2° 30′17″ E Sant Pau de Fenolhet és a 42,5 km de Perpinyà per la carretera D-117 PP-MLIR Història La vila de Sant Pau de Fenolhet deu el seu origen al monestir…