Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Xipre 2013
Estat
A les eleccions presidencials del febrer, amb una taxa de participació del 81,6%, el candidat conservador Nikos Anastassiadis va assolir la victòria amb el 57,5% dels vots en segona volta i va superar Stavros Malàs, el qual, amb el suport del partit comunista Akel del president sortint Dimitris Khristófias, en va obtenir el 42,5% Per tal d’evitar la fallida del país i recapitalitzar el sector bancari, al març, l’anomenada troica Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional va proposar un pla d’ajuda de 10000 milions d’euros que preveia una taxa excepcional i sense…
Deia
Periodisme
Diari fundat a Bilbao el 1977, sota els auspicis de l’editorial Iparraguirre i per iniciativa d’un grup de personalitats vinculades al Partit Nacionalista Basc.
És redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Des del 1986 publica, també, un setmanari totalment redactat en basc ‘Deia Euskaraz’
CC
Política
Sigla que, amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans, identificà un moviment parapolític nacionalista i catòlic sorgit a Catalunya en 1954-55.
Emparat per les organitzacions eclesials més inspirades al país, com ara l’escoltisme, les Congregacions Marianes o Montserrat, s’inspirava ideològicament en Raimon Galí i era dirigit per Frederic Roda 1955-57 i Xavier Muñoz i Pujol 1957-62, es dedicà sobretot a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol , organitzà 1959-60 la campanya de l’afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc Després de la separació del grup de J Pujol, CC esdevingué 1962 Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
mallorquinisme
Història
Moviment l’objectiu del qual és el reconeixement de la personalitat política de Mallorca o de les Illes Balears en el procés integrador dels Països Catalans propugnat pel catalanisme.
Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…
Alexandre Plana i Santaló
Bust d'Alexandre Plana i Santaló, per Josep Dunyac i Sala
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i…
,
Ramon Martori i Bassets
Literatura catalana
Teatre
Cinematografia
Actor i escriptor.
Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S’uní al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville,…
, ,
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
William Butler Yeats
William Butler Yeats
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i assagista irlandès.
És un cas insòlit dins la història de la literatura, ja que escriví el millor de la seva obra entre 50 i 70 anys Tanmateix, començà de molt jove la seva carrera literària el 1891 publicà els poemes titulats John Sherman and Doya En general, les seves primeres obres poètiques palesen influències prerafaelites, unides a abundants elements dels mites cèltics Bé que inicià la seva activitat literària a Londres, on la família s’havia traslladat quan ell tenia 8 anys, tingué molt aviat contacte amb la realitat irlandesa nacionalista i amb els seus defensors, com el periodista i…
Indian National Congress
Història
Moviment, després partit polític indi, fundat el 1885.
D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi 1920-33 i Nehru 1951-54 Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia 1947 i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress Organization, esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata BJ, el qual derrotà el Partit del Congrés El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress I, que es convertí en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina