Resultats de la cerca
Es mostren 1961 resultats
Pere Gil i Babot
Economia
Empresari i mecenes.
Establert a Barcelona l’any 1814, un any abans havia iniciat un negoci de construcció naval que amplià amb altres activitats comercials Amb els anys, anà estenent els seus negocis a Madrid, Andalusia, les Balears, Navarra i, fora de l’Estat espanyol, a París, Londres i l’Havana, entre altres Fou un dels principals introductors del gas a Barcelona quan avalà Charles Lebon amb una fiança per a presentar-se al concurs per a l’enllumenat amb gas de Barcelona 1841, que guanyà i li permeté adjudicar-se la primera contracta Dos anys després es constituí la Societat Catalana per a l’…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on…
,
Petrobras
Economia
Companyia petroliera brasilera fundada el 1953.
Amb seu a Rio de Janeiro, fou creada amb l’objectiu d’impulsar la prospecció, producció, refinatge, transport i distribució del petroli del Brasil És propietària d’una important infraestructura que comprèn refineries, oleoductes, plataformes petrolieres, vaixells petroliers i xarxes de benzineres Present en una vintena llarga de països, és la primera companyia de l’Amèrica del Sud i una de les més grans del món en volum de capitalització, i és líder en prospecció marítima a grans profunditats Fins a mitjan dècada de 1990 operà en règim de monopoli estatal A partir d’aquests anys, tot i…
Unió per a la Mediterrània
Organització interestatal d’àmbit regional mediterrani creada al juliol del 2008.
És hereva de l’anomenat Procés de Barcelona 1995, que fou refundat a iniciativa del president Nicolas Sarkozy en el marc de la presidència francesa de la Unió Europea , i hi coincideix en els objectius, bé que amb una major concreció Els seus objectius se centren en l’impuls al desenvolupament de la regió, la intensificació dels contactes i la coordinació, especialment pel que fa als fluxos migratoris i a projectes econòmics i la creació d’institucions comunes i compartides en diversos àmbits com ara l’educació i projectes com ara la descontaminació En formen part els vint-i-set membres de la…
Eduard Amvros’jevič Ševardnadze

Eduard Amvros’jevič Ševardnadze (1997)
© Robert D. Ward
Política
Polític georgià.
Militant del PCUS des del 1948, fou primer secretari del Komsomol 1975-61 i del partit comunista a Geòrgia 1972, membre del comitè central 1976 i del politburó del PCUS el 1985, any que substituí Andrej Gromyko al ministeri d’afers estrangers Molt compromès amb la perestroika de Gorbačov , en aquest càrrec es féu notar pel seu distanciament amb l'ortodòxia comunista, i negocià amb els Estats Units una significativa reducció dels arsenals de míssils d'abast mitjà, ordenà la retirada soviètica de l'Afganistan, permeté la reunificació alemanya i retirà els contingents soviètics…
Immanuel Wallerstein
Història
Sociòleg i historiador nord-americà.
Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…
Christo

Christo i Jeanne-Claude
Martin Dürrschnabel (CC BY-SA 2.5)
Pintura
Nom amb què és conegut Khristo Vladimirov Javačev, artista d’origen búlgar.
El 1957 emigrà clandestinament a Occident Installat el 1958 a París, hi conegué Jeanne-Claude Denat de Guillebon Casablanca, Marroc 13 de juny de 1935 ‒ Nova York, 18 de novembre de 2009, que es convertiria en la seva sòcia artística fins a la mort i amb la qual signà tota l’obra com Christo i Jeanne-Claude El 1964 s’installaren a Nova York Les primeres obres amb les quals cridaren l’atenció foren els conjunts de barrils apilats, com l’anomenat “teló d’acer” que bloquejava completament un carrer de París Després de diverses installacions fetes amb la mateixa fórmula, començaren les obres que…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci…
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina