Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
Marduix
Companyia de titelles formada l’any 1976 per Joana Clusellas (Barcelona, 1941) i Jordi Pujol (Barcelona, 1946).
Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer,…
Anthony Caro

Anthony Caro
Escultura
Escultor anglès, de nom complet Anthony Alfred Caro.
Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la Saint Martin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un realisme expressionista,…
Arthur Rimbaud
Arthur Rimbaud
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau ivre Anà a París…
Simón Bolívar

Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà al continent i…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Mare de Déu de la Vilavella de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat notícies…
Necròpoli del collet de les Caixes (Navàs)
Art romànic
Situació Una de les tombes de la necròpoli del collet de les Caixes, excavada a la roca J Barberà Cal cercar-les a uns 50 m d’una boïga localitzable entre els masos de Cal Pere-Joan i Cal Sant Aquests es troben a l’enclavament, antiga quadra, de Valldeperes i a cosa d’un quilòmetre de l’església de Santa Fe Long 1°43’00” - Lat 41°55’22” Val a dir que per arribar-hi és precís agafar el camí que comença al pont de Malagarriga, al costat de la carretera de Manresa a Cardona C-1410, i que es va enfilant fins a Santa Fe Passats aquests 4 km primers aviat s’arriba al punt on s’obren les tombes…
Sant Miquel dels Plans (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Les arts escèniques
Cinematografia
Sèrie de quatre films sobre diverses especialitats del teatre, coproduïda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona, amb la coordinació general de Ferran Baile, la direcció i el muntatge de Joan Martí i Valls i la fotografia de Tomàs Pladevall.
El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina