Mare de Déu de la Vilavella de Basturs (Isona)

Situació

Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis.

Arxiu Gavín

Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs.

Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG355713.

Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat. Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada. (JAA)

Història

No ens han arribat notícies documentals d’aquesta església ni del lloc on és edificada, conegut com a Vilavella de Basturs, amb tots els interrogants que aquesta denominació comporta. (MLIC)

Església

De l’església de la Mare de Déu de la Vilavella només es conserva la meitat nord. N’ha desaparegut tota la volta i també la part sud dels murs de la nau. L’estructura respon a un edifici de nau única, coberta amb volta de canó de perfil semicircular —afermada per arcs torals—, suportada per arcs formers que reforcen el mur i coronada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un ampli arc presbiteral. La porta devia obrir-se en la façana sud, i al centre de l’absis hi ha la meitat d’una finestra de doble esqueixada. Les façanes són llises, llevat de la façana absidal que presenta una ornamentació sota el ràfec, formada per arcuacions distribuïdes en sèries de tres entre lesenes. Cal assenyalar que les arcuacions són fetes amb lloses col·locades radialment com a dovelles, en comptes del sistema més habitual de situar-les planes.

L’aparell és de petit carreu, simplement escairat, disposat molt ordenadament, i que posa en evidència la plena adscripció de l’edifici a les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. (JAA)