Resultats de la cerca

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat…

Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats Units en…

Estudià amb el seu oncle N Forqueray i amb LC Bordier Des de molt jove mostrà un gran talent musical i el 1760, quan només tenia quinze anys, fou nomenat organista de Saint-André-des-Arts El 1764 estrenà -com a solista al Concert Spirituel- un concert per a orgue de composició pròpia que no s’ha conservat El 1772 fou nomenat coorganista de la catedral de Notre-Dame, i el 1790, organista de la capella reial També exercí com a professor d’orgue de l’École Royale de Chant La Revolució Francesa obligà Séjan a reconduir la seva activitat professional El 1794 fou organista de l’Òpera,…

Adquirí la primera formació musical amb el seu pare Després estudià filologia clàssica a Breslau, activitat que compaginà amb els estudis d’orgue sota el mestratge de M Brosig Exercí com a professor de gramàtica, fins que el 1887, quan s’establí a Berlín, deixà la seva antiga feina i començà a publicar articles de temàtica musical sota el pseudònim d’Erich Reinhardt Compongué obres per a cor i repertori d’orgue Cal destacar la seva figura per la importància que tingueren els estudis sobre l’obra de JS Bach -els resultats dels quals foren publicats a Berlín el 1912- i sobre la…

Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…

El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs 1986, en el qual descriu…

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’…