Resultats de la cerca

Hom l’usa encara en el vestit pagès tradicional d’algunes comarques, com el Pla d’Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre

La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…

Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que,…

Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…

Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…

Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís…

Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…

El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…

Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…