Resultats de la cerca
Es mostren 990 resultats
Joseph Kalichstein
Música
Pianista nord-americà d’origen israelià.
Estudià a la Juilliard School de Nova York 1962-69, on fou deixeble d’Ilona Kabos, Joshua Shor i Edward Steuermann Posteriorment es perfeccionà amb Vladimir Ashkenazy L’any 1967 fou premiat amb el Young Concert Artists Award, fet que li permeté de debutar a Nova York, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per L Bernstein, en un concert televisat en el qual interpretà el Concert número 4 de L van Beethoven Dos anys més tard, el 1969, guanyà el Premi Leventritt i el Premi Memorial Edward Steuermann Actuà, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, l’…
Byron Janis
Música
Nom amb què és conegut el pianista nord-americà Byron Yanks.
A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev…
Jan Walter Susskind
Música
Director d’orquestra txec naturalitzat britànic el 1946.
Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l’Orquestra Simfònica…
John Lill
Música
Pianista anglès.
És un destacat representant del virtuosisme pianístic britànic de la segona meitat del segle XX Nen precoç, donà el seu primer concert a nou anys Estudià al Royal College of Music entre el 1955 i el 1964 i posteriorment rebé classes particulars de Wilhelm Kempff als cursos que oferia a Positano, Itàlia L’any 1963 debutà al Royal Festival Hall de Londres i el 1969 tocà al Carnegie Hall de Nova York L’any següent, el 1970, guanyà el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí nous horitzons Ha fet gires arreu del món i ha actuat amb formacions del prestigi de la Royal…
Wolfgang Sawallisch
Música
Director d’orquestra i pianista alemany.
Format al conservatori de Munic i a Salzburg amb Igor Markevič, debutà el 1947 a Augsburg, el 1953 al capdavant de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín —un dels directors més joves que mai l’han dirigida— i el 1957 a la Scala de Milà Entre d’altres, ocupà els càrrecs de director principal de les orquestres Simfònica de Viena 1960-70, Filharmònica d’Hamburg 1961-73 i Suisse Romande 1973-80, i del 1971 al 1992, de l’Òpera Bavaresa, que convertí en el centre de la seva activitat artística Fou també destacada la seva participació al Festival de Bayreuth 1957-62 Del 1992 al 2003…
,
Lluís Albert i Rivas
Música
Musicòleg i compositor.
Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i Nou tractat d’…
,
Alfred Cortot
Música
Pianista i director d’orquestra francès d’origen suís.
Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i…
,
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
poema simfònic
Música
Composició orquestral extensa, normalment en un sol moviment format per diverses seccions, amb la qual el compositor vol expressar alguna idea de tipus poètic o filosòfic, il·lustrar un argument dramàtic o un tema històric o descriure fenòmens naturals.
El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors de poemes…
simfonia
Música
Gènere orquestral nascut a mitjan segle XVIII, la història del qual es desenvolupà principalment fins ben entrat el XX, encara que s’estén fins l’actualitat.
Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina