Resultats de la cerca
Es mostren 7267 resultats
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
Eduard Brückner
Meteorologia
Geografia
Geògraf i meteoròleg alemany.
Fou professor a Berna 1891, a Halle 1904 i, des del 1906, a Viena, on collaborà amb Albrecht Penck S'especialitzà en climatologia general i glacial i el 1909 fou elegit vicepresident de l’Associació Austríaca de Meteorologia Establí la teoria de l’existència d’uns cicles climàtics de 35 anys cicle de Brückner , la qual era conseqüència no pas de la realitat, sinó dels mètodes matemàtics emprats en establir-la Entre les seves obres cal esmentar Klimaschwankungen seit 1700 ‘Oscillacions climàtiques des del 1700’, 1890, Die feste Erdrinde und ihre Formen ‘La crosta ferma de la…
cometa d’Encke
Astronomia
Cometa descobert per P. Méchain el 17 de gener de 1786.
Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona…
discant
Música
Forma de polifonia apareguda a la fi del segle XI.
En principi, oposat al moviment parallel de l' organum , recolza en l’ús rigorós del moviment contrari Originàriament, el discant era a dues veus la segona melodia era situada, nota contra nota, damunt el cant pla cantus planus , que, en passar al baix, prengué el nom de tenor o cantus firmus La melodia no tenia notació, sinó que era improvisada directament pel xantre Més tard, a la melodia donada foren afegides dues o tres melodies més triplum, quadruplum i calgué donar notació a aquestes composicions per tal d’evitar confusions Les teories més antigues del discant Regulae…
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia…
estil
Retòrica
Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit.
No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer epistolar, didàctic, oratori, festiu, irònic, còmic,…
Iris Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1909, per Andreu Cabot i el seu soci i cunyat Joan Verdaguer.
Com a director artístic tingué el fotògraf Narcís Cuyàs La firma s’especialitzà en melodrames sentimentals sense defugir la tendència general del Film d’Art francès amb adaptacions literàries Aquests melodrames foren protagonitzats per intèrprets teatrals famosos com Margarida Xirgu o Jaume Borràs Entre els títols realizats figuren Amor heroico , La esclusa , La muerte del tirano i Violante la Coqueta , codirigits entre N Cuyàs i Enric Giménez Don Álvaro o la fuerza del sino , Don Quijote de la Mancha i Mar i cel 1910-11, que foren acollits fredament pel públic El 1911, A Cabot dissolgué l’…
Poètica
Obra acroamàtica d’Aristòtil.
Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha…
Els tallarols i afins
Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra…
trompeta marina
Música
Instrument de corda, de considerables dimensions, que consisteix en una caixa de ressonància llarga i estreta, triangular o en forma de trapezi, de fons bombat, amb mànec i una sola corda, que es toca amb arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec L’instrument reposa per la part inferior a terra, mentre el claviller ho fa sobre l’espatlla esquerra de l’intèrpret, el qual amb el dit polze de la mà esquerra no trepitja la corda completament sinó que tan sols la pressiona per tal d’obtenir els harmònics naturals, similars als de la trompeta, en fregar la corda amb l’arc en aquell punt Aquest fet ha permès als estudiosos justificar el primer mot del nom amb què es coneix aquest antic instrument l’origen del segon terme, però, és més difícil d’esbrinar Si bé hi ha fonts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina