Resultats de la cerca
Es mostren 3117 resultats
Popular Film
Cinematografia
Revista setmanal de cinema publicada a Barcelona entre el 1926 i el 1937, dirigida primer per Mateo Santos i, a partir de 1934, per Lope F.
Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat
Imágenes
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona amb periodicitat mensual entre el 1945 i el 1961.
Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme
ganxet
Música
Peça metàl·lica en forma de colze -coneguda també per les formes franceses crochet i béquille-, situada a la consola de les arpes antigues, arran de les clavilles d’afinació.
En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
fase
Física
Matemàtiques
Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps, especialment quan hom les considera en les formes u = U sin (ϖt+ϕ) i u = U cos (ϖt+ϕ).
És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial
escarabat bum bum
Jocs
Joc d’infants, en el qual els jugadors es posen en fila o en semicercle davant un que fa de mare; aquest agafa el qui para i se’l posa agenollat o inclinat amb el cap damunt les seves cames, sense que pugui veure els de darrere.
La mare pica a l’esquena del qui para, tot dient “escarabat, escarabat endevina qui t'ha tocat”, o altres recitats que varien segons els llocs Després crida per un pseudònim convingut un dels jugadors, que s’acosta sense fer remor i dóna un cop a l’esquena o a les anques del qui para aquest, una vegada és al seu lloc el qui li ha pegat, s’alça i ha d’endevinar qui ha estat Si no ho endevina, continua parant si ho endevina, para el qui li ha pegat
Eloy Guerrero Asensio

Eloy Guerrero Asensio
Federació Espanyola d'Esports de Persones amb Discapacitat Física
Esport general
Esportista amb discapacitat física.
S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà
Daniel Asensio Pérez
Futbol sala
Porter de futbol sala.
S’inicià a l’Agrupació Esportiva Centelles 1991-99, excepte la temporada 1993-94, que ho feu al FC Barcelona També jugà a les files de l’Olesa FS 1999-2000, T2 Gràcia 2000-2001, Santa Eulàlia FS 2002-04, Granollers 2004-05 i FS la Garriga des de la temporada 2005-06, amb el qual disputà la final de la Supercopa de Catalunya 2010 Des del 2004 juga amb la selecció catalana, amb la qual ha participat en diverses competicions internacionals Fou subcampió de l’Eurofutsal 2006 i nomenat millor porter del torneig
art tàntric
Art
Sincretisme d’elements d’origen budista i hinduista, amb aportacions pròpies dels països on es desenvolupà el tantrisme.
De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà
Wuhan
Ciutat
Capital del sheng de Hubei, Xina, a la regió del Centre-sud.
Situada a la confluència del Han i el Iang-Tsé, en una rica regió agrícola, és una conurbació que inclou els antics centres de Hankou, Hanyang i Wuchang És una ciutat moderna, i té el port fluvial més important de la Xina sobre el Iang-Tsé, al qual poden arribar vaixells de 10 000 t i al qual van a parar totes les línies de navegació pel riu Important centre comercial cotó, jute, te, blat i industrial, sobretot per la siderúrgia segon lloc de la Xina, després d’Anshan, té també indústries tèxtils i drassanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina