Resultats de la cerca

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Fundada per  Josep Pons , Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver , fou concebuda com a orquestra estable A més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals Constava d’un quintet de vent, un quintet de corda i trompeta, trombó, piano i percussió, i podia ampliar-se si el repertori ho requeria Josep Pons en fou el director titular, i Lluís Vidal, el director artístic Debutà el 7 de novembre de 1985 En un principi, es dedicà de manera…

Fill d’un sabater, treballà quatre anys a Mataró com a aprenent al taller d’escultura de Salvador Gurri i Coromines Es traslladà a Barcelona, on treballà a la Duana Nova amb Pere Pau Muntanya i Placeta que l’introduí a l’escola de Llotja, d’on fou expulsat a causa del seu temperament La Junta de Comerç el pensionà per a estudiar a Roma 1796 esperant la confirmació de la pensió, tallà en fusta diverses imatges segons el gust barroc, com el Sant Bru per a la Cartoixa de Montalegre, el Sant Vicenç de Paül i el Sant Jaume per a les esglésies de Sant Josep i de l’hospital de Mataró El 1797 se n'…

L’indret de Masricard es troba al sud del poble de la Canonja Segons E Morera, el nucli medieval de Masricard s’establí sobre una villa romana i la seva colonització fou primerenca, segurament un xic posterior al 1128, any en què Masricard fou concedit en feu per tal de bastir-hi un castell nogensmenys, no s’ha localitzat cap document que avali aquest fet Vers mitjan segle XIII es té referència d’un tal Ricard, que hauria donat nom a l’indret una neta d’aquest, dita Saurina de Santaoliva, l’any 1273, feu donació a la seva neta Saurina amb motiu del seu casament amb Bernat de Centelles, de…

Situació Absis de l’església, que presenta un fris de permòdols molt erosionats sota el ràfec E Pablo L’església de Sant Miquel, desafectada i utilitzada com a magatzem, és situada a la part baixa de Cubells, a migdia del nucli urbà L’itinerari per a arribar a aquesta població és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG304355 Història Fins ara no s’han trobat referències històriques documentals del passat medieval de la capella de Sant Miquel, que havia depès de l’església parroquial de la població Hom sap, tanmateix, que abans de la guerra civil…

Situació L’església de Sant Martí és al bell mig del poble d’Arànser, situat al fons de la vall del riu homònim, a 1 470 m d’altitud Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899963 Per a anar a Arànser cal agafar la carretera local que surt de Martinet, a mà dreta del Segre, i va en direcció a Travesseres i Lles Poc abans d’arribar a Lles cal prendre, a mà esquerra, una carretera en direcció nord-oest que du a Arànser També s’hi pot anar des de Músser RMAE Història La parròquia d’Arànser figura consignada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell amb la forma Aransar aquesta acta és…

Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’…