Resultats de la cerca
Es mostren 2623 resultats
Chimú
Ceràmica chimú , civilització prehispànica estesa a la costa nord de l’actual Perú entre els segles XI i XV
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…
Varvana Stepanova
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintora i dissenyadora russa.
Treballà a l’escola d’art de Kazan’, on conegué ARodčenko , amb qui es casà El 1921 participà en l’exposició “5x225”, que declarà morta la pintura de cavallet L’any següent treballà a la fàbrica tèxtil Tsindel dissenyant teixits, i alhora es dedicà a l’escenografia El 1925 treballà amb VMajakovskij fent cartells publicitaris Des del 1929 s’ocupà del grafisme i publicitat, juntament amb el seu marit, i ambdós editaren dues publicacions illustrades i collaboraren en les revistes soviètiques més importants El 1960 els dissenyadors tipogràfics de la Unió d’Artistes de Moscou li…
Jacques Arsène d’Arsonval
Física
Metge i físic francès.
Féu les seves primeres experiències sobre la calor animal i els efectes de l’electricitat en els teixits vius en el laboratori de Claude Bernard 1874 Per fer les mesures inventà alguns aparells molt delicats com el galvanòmetre de reflexió de bobina mòbil que porta el seu nom Es dedicà fonamentalment a l’electrofisiologia i fou un precursor de l’electroteràpia Inventà el tractament conegut per arsonvalització , pràctica clínica consistent a sotmetre la zona malalta als efectes d’un camp electromagnètic altern d’alta freqüència per tal d’aconseguir una millor irrigació sanguínia,…
Ferran Puig i Gibert

Ferran Puig i Gibert
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Biella
Ciutat
Capital de la província homònima, al Piemont, Itàlia, vora el riu Cervo.
És el principal centre italià de la indústria tèxtil de llana, i també fabrica maquinària i teixits de cotó Coneguda amb el nom de Bugella, les primeres notícies daten de l’any 826, quan era feu del comte Bosonidi de Provença Des del segle X fins al 1377 la ciutat restà pràcticament sota el domini dels bisbes de Vercelli, i el 1379 passà als comtes de Savoia Al segle XVI fou ocupada per francesos i espanyols, i per la pau de Cateau-Cambrésis retornà a Savoia El 1622 Biella fou elevada a la categoria de capital de província
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
Santa Eulàlia de Puig-oriol

Vista general del poble de Sant Eulàlia de Puig-oriol
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Lluçà (Osona).
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits
Gingivitis
Patologia humana
Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i,…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina