Definició
És anomenada gingivitis la inflamació de les genives. Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent. Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents. En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona. En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal acurada i, eventualment, emprant diversos fàrmacs que poden ésser aplicats directament a la cavitat bucal en forma de gargarismes o bé administrats per via oral. Tanmateix, però, en absència de tractament pot persistir i evolucionar envers una malaltia periodòntica que es manifesta amb un estovament progressiu dels teixits que envolten l’arrel de les dents i en pot comportar la caiguda.
Tipus i causes
Aquest trastorn pot ésser causat per circumstàncies molt diverses segons les quals, igualment, es diferencien diversos tipus de gingivitis. Les més freqüents són la gingivitis tàrtrica, la gingivitis catarral, la gingivitis eritematosa i la gingivitis hipertròfica.
La gingivitis tàrtrica, el tipus més freqüent de gingivitis, és provocada pel dipòsit progressiu de tosca dentària, és a dir, acumulacions de partícules d’aliments i bacteris, en la superfície dental, a prop de la geniva. En aquests casos, la gingivitis es produeix per la irritació que ocasiona la placa de tosca en entrar en contacte amb la geniva.
L’anomenada gingivitis catarral, que es caracteritza per la inflamació i la congestió de les genives, sol ésser causada per diversos tipus de microorganismes i en aquest cas habitualment s’acompanya d’una infecció de les vies respiratòries; a causa d’un consum excessiu d’alcohol o tabac, que són nocius per al teixit que recobreix les genives, o bé per diverses modificacions hormonals pròpies de la menstruació, l’embaràs o la menopausa. La gingivitis catarral sovint és associada a una estomatitis, és a dir, una inflamació de la mucosa bucal.
La gingivitis eritematosa, caracteritzada per l’aparició d’hemorràgies freqüents i una descamació exagerada de les cèl·lules superficials de les genives, se sol presentar com a complicació de diversos processos infecciosos dels teixits que voregen les arrels de les dents, com un abscés dental o un granuloma apical.
La gingivitis hipertròfica es caracteritza per l’aparició d’hemorràgies freqüents i un creixement desmesurat dels teixits de les genives, que en alguns casos arriben a cobrir la dentadura. Sol constituir una manifestació d’una intoxicació deguda a diversos medicaments o bé a un trastorn greu, com ara manca d’unes determinades vitamines o leucèmia.
Manifestacions i evolució
Les manifestacions més característiques són inflor i envermelliment de les genives, sensació de molèstia o dolor —que generalment es presenta quan hom mastega, però que també pot fer-ho espontàniament—, i l’aparició de petites hemorràgies, que es produeixen sobretot en raspallar-se les dents.
La intensitat d’aquestes manifestacions varia en els diversos tipus de gingivitis. Així, en la gingivitis tàrtrica i la catarral, la inflamació sol ésser tan lleu, que sovint és imperceptible, i les hemorràgies es presenten només ocasionalment. Al contrari, en la gingivitis eritematosa i la hipertròfica, és freqüent la sensació d’escalfor en la zona, que de vegades s’acompanya d’un gust desagradable a la boca. El dolor sol ésser persistent, i les hemorràgies es poden presentar de manera espontània amb una freqüència relativa.
Independentment de la causa que l’origina, si el trastorn no s’atura amb el tractament adequat, les lesions s’estenen finalment envers els teixits que envolten i fixen l’arrel de les dents a l’os maxil·lar, de manera que es desenvolupa una malaltia periodòntica que comporta la caiguda de les peces dentals.
Diagnosi i tractament
La diagnosi és efectuada amb la inspecció de la cavitat bucal amb l’ajut de l’instrumental adequat. Per tal de determinar la causa del trastorn també s’investiguen els antecedents personals del pacient, o eventualment se sol·liciten diverses proves complementàries, com ara anàlisis de sang o radiografies de tòrax.
El tractament de la gingivitis consisteix bàsicament en una higiene bucal adequada, l’abstenció del tabac i l’alcohol, l’aplicació de gargarismes amb substàncies antisèptiques i, eventualment, l’administració de fàrmacs antiinflamatoris per via oral. Igualment, cal que el pacient visiti l’odontòleg per tal que li extregui les acumulacions de tosca dent ària.
Per tal de tractar la causa del trastorn, segons el cas, de vegades cal interrompre l’administració d’un medicament que ha estat tòxic per a les genives o administrar antibiòtics o suplements de vitamines. En alguns casos de gingivitis hipertròfica cal practicar una gingivectomia, extracció quirúrgica del segment de geniva que ha crescut per sobre de la dentadura.