Resultats de la cerca
Es mostren 1806 resultats
Alimentació de l’infant a partir dels sis mesos
En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes Per a conservar al màxim les vitamines i els…
Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors, Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…
,
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
tendur
Gastronomia
Forn d’argila en forma de gerra, tradicionalment enterrat, que s’escalfa amb carbó vegetal i es destina a coure-hi aliments, originari del nord de l’Índia i el Pakistan.
Actualment, també es fabrica amb altres materials i, en comptes d’enterrar-lo, se sol aïllar dins d’un altre recipient, generalment metàllic, perquè conservi l’escalfor
sinantròpic | sinantròpica
Ecologia
Dit de l’organisme vegetal o animal que, sota la influència de l’home, ha arribat a establir-se en localitats situades al defora de la seva àrea de distribució natural.
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
xagrí
Tecnologia
Mostra característica de gra molt petit, obtinguda per granejatge a mà en estat humit de la pell i en quatre direccions com a mínim, sobre pell de cabra d’adob vegetal.
bioassaig
Biologia
Identificació o determinació quantitativa o qualitativa de l’efecte d’una substància en un sistema biològic (cultiu de microorganismes, cultiu i teixits, etc) o en un organisme viu (animal o vegetal).
És dut a terme sota condicions controlades i per comparació amb els efectes de la mateixa o d’una altra substància similar estudiada prèviament en un sistema biològic estàndard a una concentració determinada Els microorganismes són sovint emprats en l’assaig d’antibiòtics antibiograma i en el de vitamines i aminoàcids, avaluats per l’increment de pes sec de biomassa En estudis farmacològics, hom sol emprar vertebrats de laboratori conills, conills porquins, ratolins, etc
enfosquiment enzimàtic
Mostra de l'enfosquiment enzimàtic produït en una poma
© Fototeca.cat
Alimentació
Alteració enzimàtica que experimenten certs productes alimentaris d’origen vegetal (pomes, peres, plàtans, patates, etc) i que consisteix en un enfosquiment progressiu per oxidació de composts o-dihidroxifenòlics continguts en ells.
L’oxidació és efectuada per l’oxigen de l’aire i catalitzada per enzims enzim, com ara fenolases, polifenolases i polifeniloxidases, caracteritzats pel fet de posseir coure en el grup prostètic La temperatura òptima d’activitat varia entre els 30° i els 50°C
dominant
Geobotànica
Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera, que les restants espècies resten supeditades a elles.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina