En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet. A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments. Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura. El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros. A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes. Per a conservar al màxim les vitamines i els minerals, la verdura s’ha de bullir amb poca aigua, i preferentment amb un sistema de cocció ràpid, com l’olla a pressió. És preferible de no afegir-hi sal, la qual cosa podria predisposar a patir de determinades malalties com ara la hipertensió arterial.
A aquesta edat, l’infant també pot prendre de tant en tant un plat de sopa. Per a elaborar-lo es pot utilitzar brou vegetal, de carn o de pollastre, que no sigui gaire gras, i qualsevol tipus de pasta de cereals, petita.
Per a iniciar l’infant en el consum de carn es pot triturar el mateix pollastre utilitzat per a elaborar el brou i barrejar-lo amb la sopa, o amb el plat de verdura. També se li pot afegir algun dia rovell d’ou cuit o bé cru, però assegurant-se que l’ou és fresc. De moment és preferible de no donar-li encara la clara de l’ou, perquè sovint és causa d’al·lèrgia. A aquesta edat es pot introduir igualment el peix bullit, que pot ésser fresc o congelat sempre que es conservi en bones condicions.
La indústria alimentària i la farmacèutica ofereixen actualment una gran varietat de productes preparats per a ésser consumits immediatament. La seva elaboració es troba sotmesa als controls sanitaris legals que en garanteixen el compliment de les normes higièniques necessàries per a l’alimentació infantil. Tanmateix, però, la seva composició i el seu gust no són mai els mateixos que es poden aconseguir amb les preparacions casolanes. Així, aquests productes contenen substàncies conservants, necessàries perquè no es deteriorin, i sovint també un excés de sal o de sucre. A més, la composició és sempre la mateixa, de manera que no es pot adaptar al ritme de maduració alimentària propi de cada infant. Per tant, aquests productes no es consideren adequats com a aliment habitual i exclusiu, si bé poden ésser molt útils en determinades ocasions i emprats ocasionalment no són perjudicials.
Durant aquesta etapa, entre els sis i els nou mesos, l’infant ja intenta de participar activament en la mateixa alimentació. És habitual que examini atentament el menjar, l’olori i intenti de posar-se’l a la boca ell mateix, encara que fracassi en l’intent. Convé de no reprimir aquests primers intents encara que l’infant de vegades ho embruta tot, a fi que vagi aprenent a menjar ell sol i a gaudir del menjar.