Resultats de la cerca

Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne nacional de…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago…

Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà…

Estudià cant al Conservatori de Nuremberg, on fou deixeble de W Domgraf-Fassbänder Debutà el 1963, a Valentin Husmann, i posteriorment formà part de la companyia d’òpera de diversos teatres alemanys L’any 1973 fou contractat per l’Òpera de Düsseldorf-Duisburg Reconegut intèrpret wagnerià, destacà especialment en el paper de Mime L’or del Rin , Sigfrid , que interpretà amb èxit en diversos escenaris alemanys, suïssos i francesos El 1978 debutà al Festival de Bayreuth, on es presentà en anys successius amb papers secundaris, a més del de Mime, i on cantà regularment fins al 2000 El 1979…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la primera …

Estudià a Munic amb P Bender i a Oslo amb R Bjärne Debutà el 1936 com a Pinkerton en una versió alemanya de Madama Butterfly de la companyia del Bayerische Landesbühnen Treballà als teatres d’òpera d’Augsburg, Dresden i Oslo i el 1946 ingressà a la companyia de la Berlin Staatsoper, on romangué fins el 1949 Aquest darrer any passà a l’Òpera de Munic i entre el 1961 i el 1966 actuà regularment als Festivals de Bayreuth tot interpretant papers wagnerians, entre els quals els de Sigfrid i Parsifal Del 1951 al 1953 cantà al Covent Garden de Londres i el 1952 actuà a la Metropolitan…

Estudià música a Los Angeles i a la Juilliard School de Nova York El 1957 debutà a Yellow Springs Ohio amb The Rape of Lucretia B Britten i un any després entrà a formar part de la New York City Opera El 1959 es presentà a Colònia i inicià la seva trajectòria europea amb reeixides actuacions al Teatro alla Scala de Milà 1966 i el Covent Garden de Londres, escenari on actuà successivament a partir del 1973 Cantà al Metropolitan de Nova York el 1968 i s’hi presentà reiteradament en temporades posteriors, tant en papers de soprano com de mezzosoprano El 1986 fou lady Macbeth en la versió…

Estudià cant i piano a l’Escola Municipal de Música de la seva ciutat natal i el 1948 interpretà al Gran Teatre del Liceu el paper de Donna Elvira Don Giovanni Dos anys més tard fou Liù Turandot al mateix teatre, on també intervingué en diverses funcions de La flauta màgica i Orfeo ed Euridice El 1952 coprotagonitzà la pellícula La danza del corazón , de R Alfonso i IF Iquino, al costat dels cantants M Ausensi i P Torres, i dos anys després cantà I Pagliacci , a Madrid, amb M del Monaco El 1959 protagonitzà al Liceu Amunt , de M Altisent, i la temporada 1960-61 participà en l’estrena de…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del Festival de…

En les paraules de presentació, de Carles Soldevila, es reclamava hereva de l’esperit de l’Associació de Música da Camera El primer president fou el marquès de Sentmenat Lluís Portabella i Ràfols -com a director artístic, i com a president des del 1977- hi tingué un paper cabdal La participació d’intèrprets de rang mundial fou el seu distintiu Destacaren en la seva executòria la programació de muntatges simfonicocorals, de cicles integrals simfonies, quartets, lieder , etc d’un compositor concret, de títols operístics en versió de concert, i de les sèries "Festival d’Òpera" al…