Resultats de la cerca

La seva poesia, de tipus didàctic i moralista, és d’inspiració confuciana, sense excloure, però, elements del budisme En altres poemes canta la vida familiar i l’amor filial, i té planys per la mort d’un fill seu, per la fragilitat de la vida humana i les seves misèries

Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran…

Estudià a la Universitat de Leipzig, ciutat on residí la resta de la seva vida El 1596 fou nomenat organista de l’església de la universitat, institució de la qual arribà a ser director musical El 1625 obtingué el lloc d’organista de l’església de Sant Tomàs, i mantingué els dos càrrecs fins a la seva mort Durant la seva vida professional treballà al costat de músics com Sethus Calvisius o Heinrich Schein Publicà diverses obres que foren molt apreciades pels seus contemporanis Entre la seva producció destaquen diverses colleccions d’himnes i motets de sis a vuit veus…

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de…

De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada…

La poesia abstracta de les primeres obres — Okt'abr'skije zori ‘Les albors d’octubre’, 1920 i K Solncu ‘Cap al Sol’, 1921— evolucionà cap a la descripció de la vida revolucionària i cap a la crítica política Den'našejžizi ‘Un dia de la nostra vida’, 1928, Vystrel ‘El tret’, 1929, etc

Menà una vida plena d’entrebancs i d’aventures, fins que, obligada a guanyar-se la vida, escriví una sèrie de comèdies d’intriga de divers valor literari The Forced Marriage 1671, The Rover 1677, etc Conreà també la novella amb Oroonoko 1688, que s’anticipà al realisme de la narració anglesa posterior

De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble

Collaborador de l’editorial gorkiana Znanije, la seva obra descriu la vida dels mercaders i dels petits burgesos Deti Vanjušina ‘Els fills de Vàniuixa’, 1901, peça teatral, mostra el conflicte generacional dins la família burgesa Altres obres seves són Avdotina žizn’ ‘La vida d’Avdòtia’, 1905 i Bludnyj syn ‘El fill pròdig’, 1905

Passà gran part de la seva vida a Palmeira dos Índios Alagoas, dedicat al comerç i al periodisme Escriptor realista, descriví la vida dels humils i influí en el naixement del neorealisme portuguès Encara que destaquen obres com Angústia 1936 i Insônia 1945, la seva obra més important fou publicada pòstumament Memórias do cárcere 1953