Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Xavier Coma i Sanpere
Disseny i arts gràfiques
Crític i especialista en còmics, més conegut per Javier Coma
Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres, Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas…
holograma

Esquema de l’enregistrament d’un holograma
© Fototeca.cat
Física
Negatiu fotogràfic (transparent) impressionat a conseqüència de la interferència de dos feixos de llum coherents i que, il·luminat i observat adientment, reprodueix una imatge en relleu de l’objecte fotografiat.
El principi òptic de l’holograma fou descobert per D Gabor el 1947, però no fou posat en pràctica fins el desenvolupament d’una font eficient de llum coherent, el làser , que fou aplicat en aquest camp per EN Leith, J Upatnieks i CW Stroke, a partir del 1963 L' enregistrament d’un holograma s’assoleix de la següent manera La llum emesa per un làser és dividida en dos feixos mitjançant un mirall semitransparent Un dels feixos, anomenat feix de referència , illumina directament o bé a través d’algun sistema òptic intermedi el negatiu fotogràfic L’altre feix, anomenat feix objecte…
Karl Raimund Popper
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Nova Zelanda i, des del 1945, a Londres, s’oposà tant al psicologisme i a l’historicisme com a l’inductivisme baconià Amb una actitud molt propera a la del cercle de Viena, Popper féu una important aportació a l’epistemologia en substituir el criteri empirista de verificació per un criteri de demarcació entre ciència i metafísica ideat per ell, la falsabilitat , mitjançant el qual suggereix que cal plantejar tota nova teoria com a virtualment refutable Exposà per primer cop aquestes idees en Logik der Forschung ‘Lògica de la investigació’, 1934, i la posterior traducció i edició d…
Josep Planella i Coromina
Teatre
Escenògraf.
Fill de Bonaventura Planella i Couxello A deu anys ja ajudà el seu pare Estudià a Llotja i després treballà amb ell fins a la mort d’aquest Per encàrrec de l’ajuntament decorà la Sala de Cent i diverses sales de capitania general Decorà després el teatre de Valls Alt Camp el 1850 i després se n'anà a l’estranger a visitar edificis antics i moderns Havent tornat a Barcelona 1852, pintà una sala de ball a Tarragona i l’interior i la sala de descans del Teatre Nou d’Alacant Més endavant féu infinitat de decoracions per al Gran Teatre del Liceu i molts altres teatres barcelonins…
Josep Maluquer i Salvador

Josep Maluquer i Salvador
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del legislador Josep Maluquer i de Tirrell Doctor en dret civil i canònic i bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Promogué la relació científica amb corporacions estrangeres, especialment americanes 1883 -84 Impulsà, com a secretari d’una comissió especial, la creació d’acadèmies jurídiques a diversos països d’Amèrica, de les quals cal remarcar les de Mèxic i Perú En el camp universitari, s’especialitzà en dret foral català i el 1888 exercí de professor auxiliar d’història general del dret espanyol a la Universitat Central Fou redactor de la…
Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Marquès de La Fayette Amic de Benjamin Franklin, el 1777 es posà al servei dels independentistes nord-americans, els quals el feren general aconseguí l’ajut oficial de França als EUA i lluità a Yorktown Amic de Jacques Necker, fou un dels nobles liberals més actius, primer a l’Assemblea de Notables, després als Estats Generals i finalment a l’Assemblea Constituent Comandant de la guàrdia nacional de París 1789, fou el cap d’un grup de polítics moderats que intentà un compromís amb la monarquia, però les seves querelles amb la reina, amb Mirabeau i amb els seguidors de Brissot ho impediren “L’…
Michel Sleiman
Política
Militar i polític libanès.
De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’Émile Lahoud, el 2005 supervisà el desplegament de l’…
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges…
polis
Història
A la Grècia clàssica, nom que designa la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s’expandí la civilització grega fins a l’època hel·lenística.
L’origen d’aquesta estructura política és obscur i la seva evolució no fou homogènia a tot Grècia La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica, no s’acomplí fins la segona meitat del segle VII aC Hom ha considerat causa d’aquest fet la gran compartimentació física de Grècia, que hauria comportat també el seu fraccionament polític, i així mateix hom ha fet notar que les ciutats estat sorgiren en els emplaçaments d’antigues ciutadelles micèniques L’estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment installat al…
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada…